dimarts, 21 d’octubre del 2008

Pavement - Shady Lane

Vaig per penjar aquest fantàstic video dels Pavement de 1997 i me'n entero pel youtube que és del gran senyor Spike Jonze! (Ha fet videos per gairebé tot déu... REM, Björk, els Beastie Boys, el genial Da funk (amb el gos aquell coix...) dels Daft Punk, Sonic Youth, Buddy Holly dels Weezer... en fi, una llista interminable) Totaaaal, que ha sigut una sopresa molt agradable per mi que sóc una gran admiradora d'aquet video desde el mateix 1997. Fantàstic, si si.

Bé dit això deixeu-me dir que els Pavement m'inspiren aires melancòlics... Aix... com ha canviat tot desde fa uns anys cap aquí... Abans costava enterar-te de la sortida de cd's nous perque no tenies internet que t'ho expliqués. Quan te'n enteraves anaves corrents a la botiga de discos, si és que tenies calers per comprar-lo, i el demanaves.. Amb una mica de sort l'aconseguíes i llavors... Oh, gran moment el d'arribar a casa i treure el putu plàstic que costava un ou de treure, per finalment posar el cd... mirar el llibret de les fotos, comprobar si tenia les lletres escrites... Perque... que difícil era entendre segons quines lletres si no les portava el cd! Ara es tan fàcil com posar al google... Grup X cançó Y seguit de la paraula "lyrics" i ale, ja la tens.

I és que abans tot era molt més complicat i alhora, més emocionant... Aconseguir tota la discografia d'un grup no era com ara que busques a la mula "Grup X Complete discography" i la mula te la troba. No... Abans havies d'anar buscant i rebuscant, intentant saber quin és el cd que et faltava. Era genial quan el cd que volies portava un adhesiu amb una exclamació "!" de color groc, que volia dir que estava a Nice price.

Abans no foties l'etiqueta de "quina merda" a un cd tan fàcilment, perque t'havia costat els teus calerons, i perque era la teva nova adquisició i perque no sabies quan podries comprar-te'n un altre. Ara ens baixem cd's en massa... i a la que no ens convencen del tot, allà es queden oblidats a la carpeta Mi musica. Abans no, s'escoltaven sencers, es coneixien les portades... inclús l'any!

De fet, tenies els teus grupillos que et molaven i naves fent-te "la cole". Ara crec que conec 50 mil grups més que abans, tinc 50 mil "coles" més i escolto música nova en massa constantment. Rara és la setmana que no conec un grup nou i difícilment no tinc tota la discografia d'un grup que em mola. No se'm rallen els cd's perque no en tinc! Només al cotxe, i si es rallen els faig de nou perque són grabats. Si contés els calers que val tota la música que tinc, només podria accedir a ella demanant un crèdit al banc!

No tornaria als temps aquells, però quan els recordo no puc evitar sentir certa nostàlgia... Això si, en aquet cas el progrés ha estat per un bé, un bé a les butxaques i un bé per les nostres orelles, gràcies internet!!

1 comentari:

ign74 ha dit...

jajaja.. com et sentin els de l'sgae ja veuras!!.. i jo que me'ls comprava en vinil que??.. upss.. :S ara he quedat de tope de jaio!!.. gulps.. doncs si... fantàstic internet.. :) mai havia escoltat tanta música com ara.. i venen els capullos de les discogràfiques a dir que esta la música en crisi.. els que estan en crisi son ells que no es poden embutxacar la pasta.. però per als músics crec que esta genial.. ala.. deus!!!