dilluns, 21 d’abril del 2008

Eternal sunshine of the spotless mind


o... Olvídate de mi, en la versió en español. Ja tinc fets els deures sobre Gondry i he vist les tres. Per mi al capdamunt del Top ten Gondry (o top three...) estaria The science of sleep, molt difícil de ser desvancada per cap altra peli. En segon lloc, Olvídate de mi, i la última Rebobine, por favor.

Rebobine por favor senyor Gondry i torni a deleitar-nos amb pelis com la Ciéncia del sueño, sis plau!
Després d'haver vist Olvídate de mi em declaro oficialment fan de Michel Gondry (i no Michael, com diu molta gent, entre ells un matat que vaig tenir darrera meu al cine veient Rebobine por favor, que semblava que s'havia colat de sala i anava a veure Casi 300).
Olvídate de mi està tan ben feta que no se com s'ha pogut fer. Comença com qui no vol la cosa, de manera normal i més aviat modesta, pero mica en mica va entrant dins del espiral del argument de manera que després ja no en pots sortir fins a arribar al final. No és del tot complicat lligar caps durant la peli si et fiques dins d'ella, però tot i així, és impossible deixar-la a mitges.
Si no existís la Ciéncia del sueño, Olvídate de mi seria la nineta dels meus ulls mirant a Gondry,però sentint-ho molt per Joel i Clementine, Stephanie i Stephane guanyen en el top ten. Per descomptat, Rebobine por favor les segueix, però dèbilment, amb menys força, casi casi sense atrapar-les.