Doncs avui, un 16 d'Agost de 2013, ens trobàvem dalt del Ferry Fortuny, pel Mediterrani, de Menorca a Barcelona. Li quedava una setmana justa de vida.
El viatge de tornada va ser molt agradable. Vam veure dofins, vam dormir junts en un racó de la coberta de dalt, vam dinar al vaixell, vam riure, em va fer un dels seus massatges als peus... Érem feliços aquell dia. Sí.
De fet, la última foto que tinc nostra és d'aquest dia. Avui era el dia en que tornàvem a casa i sense saber-ho, també va ser el dia que definitivament ens vam separar per sempre.
La setmana després per una sèrie de coses, casi no ens vam veure i... bé, no vull parlar ara de tot plegat.
Avui vam fer el viatge del final. L'últim dia. El que ens va separar.
No sé. Potser ara ja només em queda esperar els dies 22 i 23 per acabar la col·lecció de "dies malson". Potser sóc massa optimista pensant que en certa manera tanco el cercle i ja tot anirà a millor. Ja ho aniré veient.
Avui el sento molt lluny. Així com altres dies el sento aquí a tocar. Avui... avui no és un d'aquests dies. Quan el recordo és... és lluny lluny.
Mirant fotos he vist que en una d'elles, sense voler, va sortir la seva mà al costat inferior dret de la foto. La seva maneta... O manota, clar. Eren grans. Ja no deuen existir a hores d'ara...
Tinc tot ja tan vist que quan trobo un petit detall que m'havia passat per alt... uff! és... genial. I horrible.
No, no em trobo bé. I lo únic que puc fer és escriure i escriure... perquè què faran els altres? Patir per mi o passar del tema. I ha arribat un punt que ja no em reconforta res.
Si almenys pogués venir un momentet de res a despedir-se, li diria tantes coses! Tantes!
El trobo molt a faltar, ja res és com abans, ni jo sóc com abans. Ja no.
Cambio y corto.
Timu, Quimi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada