dimarts, 12 d’agost del 2014

B

Doncs igual si que m'importa el que pensen els altres. Igual no faig tant el que em dóna la gana. Igual sí que el passat condiciona. Igual és perquè no estic contenta amb el que faig. Igual em penso coses que no són. Igual és millor un "apaga y vámonos" a temps que un seguir donant cops de cap contra la paret. Igual sí que tinc tendència a fotre la pota fins a la ingle. Crec que sí. No sé ben bé on quedar-me per tenir la calma que fa falta. De fet, tot anava bé fins que hi ha deixat d'anar. I això qui ho ha decidit? Doncs jo, evidentment. Perquè ara m'és igual el desastre. En certa manera. Penso que després ja l'arreglaré. Però, i si no em dóna temps? Val la pena ara enmerdar-ho tot? No ho sé fer d'una altra manera. Els moments de lucidesa són escassos. Estic farta de cagades monumentals. Tinc plan B. Tinc un plan B que he posat en pràctica i sé que funciona. Confiarem en el plan B, llavors. 

So say we all.