No veig la manera de que passi el dia de demà. I vès quina tonteria, què més dóna? És el seu aniversari. I els últims anys sempre ho he celebrat. I ara què faig? Què faig jo ara? Es pot saber com coi he d'estar? M'agradaria poder-me desconectar d'alguna manera, o no recordar tot el que recordo. I no pot ser. De fet m'estic """""acostumant"""" a certes coses. Però crec que ara em ve el pitjor. Espero haver agafat prou forces per tot plegat, m'he anat fent la meva petita reserva de forces mica en mica per poder passar l'estiu d'una manera més o menys digna, tranquila i normal.
No sabeu lo fàcil que seria deixar-se emportar i anar cap avall. No em costaría res. Però no ho faig. No vull coi, no ho puc fer... per ell. I per mi.
M'agradaria tornar 3 o 4 anys enrrera i saber que encara ens queden 3 o 4 10's de Juliol per celebrar. Jo que sabia que el del any passat seria l'últim!
Quina merda. Ens en sortirem, però quina merda.
Rihanna – Diamonds
Find light in the beautiful sea
I choose to be happy
You and I, you and I
We’re like diamonds in the sky
You’re a shooting star I see
A vision of ecstasy
When you hold me, I’m alive
We’re like diamonds in the sky
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada