Time after time

El pas del temps ajuda, i molt... a veure les coses d'una altra manera, a fer-te a la idea del que és tot plegat ara. I la veritat és que ajuda.
Però quan veus que arriba el bon temps... És una allau de records i olors i sentiments que fan mal. Veus que s'acosta, com si estéssis a punt d'entrar en un túnel fosc... i veus que s'apropa i s'apropa i que no ho pots parar.
Pots fer dos coses... bé, tres. La primera és negar-te a entrar, cosa que és impossible. La segona és voler-lo passar lo més ràpid possible, que es contradiu amb la filosofia de viure al present. La tercera és amb la que em quedo. Engegar les llums i intentar creuar-lo de manera segura. Sabent que l'estàs creuant, premetent els mals moments, intentant no deixar de veure el final... intentant saber que tot passa, que el túnel més llarg té final, i que mentrestant has de passar-lo.
No sé que faré quan sigui estiu. No ho sé. No en tinc ni la més remota idea. Però sé que, de moment, m'estic preparant. Va venint la calor, les olors... i les vaig sentint com si fós la primera vegada. De fet, ho és. La primera vegada sense tu.
El que més ajuda és saber que no hi puc fer res per evitar-ho, i que potser... després no és tan terrible com la ment t'ho planteja, i que si després ho és, què? Si tot passa. Si després del hivern més fred i horrible del món, ha vingut el sol a escalfar-me. De la mateixa manera passaré per això, com sempre he fet. Malgrat tot quedi cada cop més lluny, més difús, i menys comprensible pel meu entorn, que crec que fa el que pot per oblidar-ho. Serà complicat, però la veritat és que no sento la por del principi. Sento potser la por a mi mateixa, encara que sé que quan mostro la meva cara més terrible és quan desperto i més coses sóc capaç de fer.
O sigui que, sense por, però tampoc despreocupada, aconseguiré arribar al final.
Als que m'esteu ajudant, gràcies de tot cor, valeu mil... flipo amb vosaltres. I als que no, només dir que el meu temps val massa i vaig escassa d'energia. Podeu pensar el que volgueu. Jo també ho faig. Per descomptat.
T'estimo Quimi!