dilluns, 25 de gener del 2010

...

Ens vestim cada dia amb la disfressa de bobos pensant que això és el que s'ha de fer. Ens deixem la ment a casa o a un lloc més remot perque ens molesta. El cap ens serveix per fer servir la boca, mirar pels ulls, olorar pel nas. El cervell està amb el seu paper de bobo. Anem vivint creient-nos que som algo, que som feliços, que som algú. Tenim les nostres coses de bobos que ens pensem que estan bé. Tirem endavant perque és el que s'ha de fer, com bobos, sense voler mirar més enllà, més endins, per la por al que hi trobarem. Ens pensem que ens hem de sentir afortunats, com bobos, perque sempre n'hi ha d'altres que estan pijtor. En el fons ens fa sentir bé pensar-ho. Tot plegat és tan bobo que fa por. Fa por veure com estem fent el bobo. Fa por pensar que ho estem fent. Només mirem el que volem, o el que podem mirar. Mirar més enllà voldria dir deixar de fer el bobo. Això no ho sabem fer. Som bobos, i ho sabem, però ja ens està bé.

3 comentaris:

aniol ha dit...

Sort que només t'has parat a examinar "de coll en amunt", perquè si haguéssim de dir tot lo penós que fem d'aquí cap avall jo no acabaria.
Per cert, fins a quin nivell de tremolor de les mans hauria de preocupar-me per una malaltia degenerativa? Ai no, que això li hauria de preguntar a la @martuchi. :P

joteixa ha dit...

Fa por no fer el que s'ha de fer perquè ens han educat per no ser, no pensar ni actuar diferent a la resta...
Fa por sortir de la caverna, però més val tard que mai!

Ibuprofeno ha dit...

No se si tens una crisi existencial, a on vols anar i que t'ha succecit per a que facis aquest post tant crític i àcid socialment parlant, però no et pots fer culpable de la inercia que la cultura occidental porta. Només la gent, que es qüestiona coses com les que dius al post, podem frenar aquesta inercia amb petits detalls dia a dia per no caure (en el meu cas, seria) en una destrucció depressiva.

Com deia Rubianes a una entrevista feta per en Buenafuente: (s'ha de llegir amb la entonació i l'ironia que ell sempre ficava)

"...nene! En un viaje de estos que siempre hago a África, una vez tuve una conversación con un habitante de una tribú y me preguntó: ¿ porque los occidentales siempre teneis esta cada de mala ostia? si lo teneis todo tipo de lujos, educaccion, no teneis que camianr km para conseguir agua, teneis luz.. la vida solucionada... etc... - No le supe contestar!

Al dia siguiente me desperté, me miré al espejo y ME ASUSTÉ! Tenía esa cara de mala ostia!!"

Aquest fragment d'un llibre de Leonard Cohen també et pot ajudar:

Los pájaros cantaron
al hacerse de día.
“Empieza de nuevo”,
oí que decían.
No pierdas el tiempo
Pensando en lo que ya pasó
O en lo que aún no ha pasado.
Tañe las campanas que aún pueden repicar,
Olvídate de tu ofrecimiento perfecto
Todo tiene una grieta:
Así es como entra la luz."