Moon and Mendetz. Mendetz and Moon.

El cap em va a mil per hora quan penso en Moon, però també m'hi va quan penso en el concert d'ahir dels Mendetz. Per no poder decidir si faig un post sobre la peli, o sobre el concert m'he decidit a fer un mix.
Un mix breu, perque per molt que jo digui, el que crec que hauríeu de fer abans de morir es veure Moon i anar a un concert de Mendetz. Moon, guanyadora de Sitges d'aquest any, inevitablement em va fer pensar en el pobre Desmond Hume de la estación del cisne de Lost, la escotilla! Però bueno, només en té l'aire. La peli és gairebé perfecta, i la banda sonora l'acompanya de la mà en perfecta harmonia. Clint Mansell, mateix compositor que Requiem for a dream o The Fountain (La fuente de la vida).
Insòlita, enigmàtica i tendre. Si no l'heu vist, ja tardeu.

Mendetz van tocar ahir amb els Sidonie a la Sala Zero de Tarragona. Molta gent després de Sidonie fotia el camp, davant la meva incomprensió, per què marxar?! Personalment opino que Mendetz els dóna mil voltes. Bones cançons, i bona imatge de bon rollo. Sense pretensions van tocar, una darrera l'altre el repertori dels seus dos disquets acabant tocant, seguides, Souvenir i Future Sex. I jo que vaig pensar... els dos hits, i ara què? Encara no ha acabat el concert i no tenen més subidons! Però... oh senyors meus, con un par es van fotre a tocar Freed from desire de la Gala, fent que tota la sala s'aixequés i embogís (bé, no sé si tota la sala, jo personalment, si) acabant de manera apoteòsica i deixant-me amb un inmens somriure als llabis.

Fantàstics Mendetz, fantàstica Moon. Res més a dir. That's all folks.