diumenge, 6 d’abril de 2008

Kurt & Courtney


Kurt & Courtney, així es diu una peli d'un tiu que va agafar un dia i se'n va anar cap a Seattle a grabar un documental, amb la finalitat de posar en dubte que Kurt Cobain es suicidés.

La història de Kurt Cobain podria haver resultat molt senzilla, com senzill també ha resultat complicar-la.

Un noi amb talent per la música triomfa, no suporta el pes de la fama i es suicida.

Kurt Cobain penso que era això, un noiet que va resultar tenir talent sense ell esperar-ho, que de cop i volta "sin comerlo ni beberlo" tot el Món l'aclamava. Si a això afegeixes heroïna + Courtney Love, el resultat acaba sent tràgic.

Durant el documental surten tota mena de personatges pintorescs que van coneixer al noiet. La tieta, la primera novia,la cangur de la seva filla... en fi, molta gent que sembla que vulguin apuntar-se a la moguda de sortir a la tele. El pare de la Love és el primer que l'acusa d'haver matat a Cobain, primera cosa rara, perque que un pare acusi la seva filla... és extrany, per molt segur que n'estiguis, si és la teva filla no ho vas explicant porai, si no que més aviat no vols que ningú ho sàpiga.
A mi el que m'ha provocat aquesta peli ha estat alimentar la mania que ja sentia per Courtney Love, que no sabrem mai si va matar a Cobain, però el que si crec que tenim tots clar és que era una arpia. Demandes i més demandes. Demanda a tot el que se li posa per davant, i per suposat al director del documental també. El que no sé és si també al seu pare.

Documental amb moltes contradiccions, sobretot si el comparo amb un que vaig veure al Sputnik on tot l'entorn més proper de Cobain, inclús la resta dels Nirvana, no semblaven gens extranyats que acabés amb la seva vida. Fins i tot deien que volia que el cd In utero s'hagués titulat I hate myself and I want to die.

Clar, una persona que diu això no es d'extranyar que se'l trobin amb un tret al cap, oi? Doncs perquè al documental Kurt & Courtney hi ha moments en que dubtes d'això? Un detectiu privat que afirma que tot quadra i que va ser la Love, inclús un paio super freak que es feia dir El Duce que diu que la Love li va oferir diners per matar-lo, ni més ni menys que 50.000 dòlars (paio freak que dos dies després de la entrevista on declarava això, va ser atropellat per un tren, que extrany, no?) Surt el seu millor amic, un tal Dylan, dient que mai havien parlat entre ells del suicidi... No s'entén. I potser està aquí la gràcia de tot plegat, que no s'entengui per poder envoltar de misteri una de les moltes morts de genis del món de la música. Si és que ja no els deixen ni suicidar-se en pau!

Bé ja per acabar, sabíeu que Smells like teen spirit es diu així per una marca de desodorant que es deia Teen Spirit? el més bo és que, una de les novies de Kurt Cobain una nit de molta taja i moltes drogues va escriure a la paret de casa seva ''Kurt smells like teen spirit''. Al Cobain li va molar la frase i va titular així la cançó. Temps després van preguntar-li que com és que havia titulat la cançó amb el nom de la marca del desodorant, a lo que ell va respondre ''comollll quin desodorant???'' Juas!

2 comentaris:

ign74 ha dit...

eiss..!! molt bon post.. si sr.. molt interessant!.. t'ho has currat.. :)

Roger ha dit...

Ei! m'ha molat molt el post aquest! la veritat és que no costa gaire que qualsevol cosa sobre Kurt Cobain m'interessi; però de la mateixa manera, no costa gaire que qualsevol elucubració sobre aquest persontage em cansi de seguida.
Boníssima la última part!! de debò que és un desodorant?? i jo tota la vida buscant-li un rere fons filosòfic al títol de la cançó! jajajaja
Personalment, crec que Cobain es va suïcidar, ja sigui perquè pensés que la seva vida era una merda, ja sigui perquè a la seva edat l'única cosa que li quedava per experimentar era la mort: sabia què era ser pare, sabia que era estimar, sabia que era tenir èxit, sabia què era fracassar....la mort era l'única cosa que li faltava per conèixer; i quan ets jove sempre tens molta pressa per passar a l'etapa següent. Sigui com sigui, la seva mort va acabar amb Nirvana, tot i que no puc evitar pensar que, potser la seva mort va crear Nirvana. No existeixen mites vivents, existeixen persones mitificades un cop mortes, i és llavors quan tot el que han tocat guanya misticisme.

Salut!