dissabte, 14 de juny de 2014

Els nervis pre-Sónar són com aquella hora de plegar dels divendres. Després igual el finde és una merda però oh, que no et treguin el subidón de plegar...
I així estic. Amb nervis i més nervis, i... feliç. En definitiva. Malgrat tot.
Que sàpigues Quimi que estaré amb tu més que... mai. Que em faltaran les coses que tu saps de sobres, seran lluny però seran a prop. I et sentiré tan fort que divendres quan vingui a veure't sé que estaràs content per mi. Sé que trobaries pegues, sé com pensaríes... però sé també que em vols veure així, i que a vegades no em veus com t'agradaria. Però avui estic feliç i les coses que ja saps, no em condicionen. No et preocupis. No em passarà res dolent. Confia en mi com sempre has fet. Tot està bé. Estàs amb mi. De veritat, amb mi. T'estimo!

Ah i sobretot, no et preocupis que no perdré l'ihpone. Sabent que tu no véns m'enduré una motxilla on no pugui caure porai. xD Thanks per salvar-me'l, tantíssimes vegades.