dimecres, 7 de maig de 2014

La Peppa pig! La Peppa pig!



Avui m'he sortit una mica del camí que m'havia marcat. I és que males notícies de l'estat de salut de mon àvia, sumat a que m'he trobat al Jaume (el millor amic del Quim) pel carrer... Doncs suposo que m'han trastocat una mica.
Vosaltres veieu aquell programa que es deia Dinamita? Que el feia el Tricicle... Bé, al final del programa sortía aquell paio, aquell actor català que ara no sé com es diu, disfressat de científic boig que soltava una parida i després deia "m'explicaré... m'explicaré..."
Bueno, és igual, al lio. M'explicaré... M'explicaré...
He sortit per petaneres (com podeu veure en tinc tendència) i les petaneres avui han resultat ser aquesta petita Peppa pig.
Bueno, aquesta petita Peppa pig tan bonica me la vaig trobar a Ferreries. Un poble de Menorca.
Veníem d'esmorzar d'un bar molt curiós on esmorzàvem cada dia. I era curiós perquè si demanaves un crosant o qualsevol pasta per esmorzar et deien que l'anéssis a buscar al forn.
Bona manera de donar negoci al forn... no trobeu? Devíen ser parents o algo amb la fornera, perquè si no, no m'ho explico. Ma mare té un bar i creieu-me, no fa això.
Bé, camí del super a comprar pà per l'excursioneta a la cala del dia em vaig trobar aquesta cosa tan cuqui.
Vaig embogir, la vaig arreplegar, i no vaig ni pensar en els nens que corríen per allà... Segur que devía ser d'algun d'ells però vaig pensar... FUCK THEM! jajaja... xD
Vaig pegar quatre saltirons, i durant l'estada a Menorca em vaig dedicar a fer fotos a la Peppa porai.
El Quim flipava... però tampoc sabia ben bé qui era la Peppa, i suposo que com que era jo... per molt que flipés, estava acostumat a les meves gilipollades.
Doncs vès. Vès per on... ara estem jo i ella... i ell no.
Quan l'agafo si tanco els ulls i penso molt fort... encara puc reviure el moment. No. No fa gràcia... però per uns moments sí, perquè sóc allà. I ara per mi aquesta Peppa pig absurda, robada a algun pobre nen o nena menorquí... té un sentit molt més intens que el que tenia quan la vaig trobar.
"Mareeee... algú ma robat sa Peppa!"
És curiós. És molt curiós les extranyes sensacions que et poden arribar a envaïr quan perds algú tan de sobte. A vegades les visc tan intensament que em sembla impossible poder conviure amb elles com estic fent.
Mai hagués dit que aquesta cosa de plàstic amb forma de tocineta m'ajudaria a tenir-lo a prop.
Quan en realitat, quan donava saltirons pel carrer dient "la Peppa pig la Peppa pig" camí del forn de pà, ell es separava més de mi per vergüenza ajena que altra cosa... xD que maco. Que maco era.

I ja està. I ara el senyor de Dinamita diría...
Reflexione'm-hi sis plau, reflexione'm-hi...
Si veieu el programa segur que l'esteu veient... i si no, doncs... doncs potser féu una cara semblant al Quim quan jo cridava: La Peppa pig!

Res més.
Live. Love. Laugh.
I no us aparteu mai de qui estimeu! Sobretot!! Mai se sap quina tocineta us depara la vida...
:) Thanks