dilluns, 13 d’octubre del 2008

Tipus de pets


Mira, ja que som posats a ser políticament incorrectes, nem a fer un post sobre pets. Els grans amics interns que ens acompanyen arreu on anem.
En són varios, gairebé infinits, aquí us en descric uns quants:

Pet comú: El clàssic, el que fa Prrrt. Potser el més habitual, tot i que depén molt del organisme de cadascú ja que no hi ha res més personal que un pet.
Pet calent: Si, ja sabeu de quin parlo... Aquell que surt amb una temperatura elevada i que sol fer pudor.
Pet discret: El silenciós, també anomenat llufa. Pot venir acompanyat de pudor o no. Si no ve acompanyat de la pudor és tracta del pet més cordial i agraït, ja que no ens delata en el cas d'estar amb més gent.
Pet complet: És el comú, amb pudor.
Pet que et cau: A qui no li ha caigut mai un pet? Si et passa, millor que sigui de la gama discret.
Pet fort: Sorprenent pel soroll que fa. Solen ser quan estàs sol, perque quan estàs acompanyat es controla fàcilment. No deixa de fer-te sentir sastisfet, com aquell qui fa una gran obra.
Pet amb olor a menjar: El més curiós de tots. Si vas menjar estofat, te'l recorda... No deixen de ser les seves restes.
Pet de botifarra amb mongetes, sobretot mongetes: Amb trets culinaris com l'anterior. També aplicable a qualsevol cosa que provoqui gasos, qualsevol llegum, carxofes... etc.
Pet restret: De quan fa dies que no evacues i ja no pots més per raons d'espai intestinal.
Pet amb cua: El pitjor de la sèrie per les seves nefastes conseqüencies. Si et ve a veure en un lloc públic, et pot arribar a fer passar una de les pitjors experiències de la teva vida, i socialment més mal vista.

I bé, això és tot. Com veieu els nostres gasosos amics tan et poden donar satisfacció com arruïnar-te una trobada social. Vigileu amb els dolents i potencieu els bons. I com sempre m'han dit a casa: Vigila amb tirar-te'n molts, que un dia no te'ls podràs aguantar. Encara que els que em conegueu una mica, sabreu que jo sempre he sigut més de rots!

3 comentaris:

Roger ha dit...

jajajajajajaajaja...te n'has deixat un: el "petcapdins". Sí dona, aquell que sempre vé a classe o a la biblio. Notes un terravestall intestinal i penses: "ai mare, que em cago a sobre" i llavors apretes bé l'esfínter perquè no pugui sortir. La lluita s'allarga uns instants fins que notes que la pressió intestinal afluixa i llavors se sent un "SPRRRUUUOOOOOOKKKK" intestinal super sorollós que és el pet que se'n torna. A mi em passava molt. Com que no fa soroll de pet pet, es pot dissimular quan la gent se't queda mirant posan-te la ma a la panxa i fent cara de malalt quan la gent et mira amb amb cara de sorpresa. Com si ells mai no s'haguessin tirat un pet cap dins!

Kevin ha dit...

El tipus de pet del Roger és molt bo (i molt comú, també)! Total, per què ser políticament correctes si tots ens tirem pets? No entenc com hi ha gent que ho negui... No són persones!

Núria ha dit...

T'estic rellegint i em pixooooo! Que tu has sigut sempre més de rots?? Mmmm, diguem que deus haver après a potenciar-ho tot, ara ja...! xD Vull més coses com aquesta al teu blog (no cal que sigui escatològica)!!