Mai he estat especialment seguidora dels Prodigy, exceptuant quan van treure el Fat of the land. Van ser els meus inicis en el món de l'electrònica, on crec que jo i molts d'altres vam quedar impactats per aquell cd amb el cranc a la portada. Però a part del Smach my bitch up i algunes altres, mai han tingut més trascendència per mi. Potser està malament que ho digui jo, fidel seguidora de Marilyn Manson i altres grups de metal xungu, però per mi Prodigy sempre han tingut aquella agressivitat que no m'acaba de convéncer i que ha fet que grups com Daft Punk o The Chemical Brothers siguin per mi els pilars de l'electrònica, no pas ells.
De totes maneres Prodigy han tornat, i no cal ser un gran entès en la matèria per veure que "Invaders must die" no és pas la cançó contundent i agressiva que dels Prodigy esperàvem. Potser per això m'agrada.
El tiu sembrant formigues prodigianes i el ritmillo trobo que tenen el seu rollo :)
A veure que us sembla!
De totes maneres Prodigy han tornat, i no cal ser un gran entès en la matèria per veure que "Invaders must die" no és pas la cançó contundent i agressiva que dels Prodigy esperàvem. Potser per això m'agrada.
El tiu sembrant formigues prodigianes i el ritmillo trobo que tenen el seu rollo :)
A veure que us sembla!
2 comentaris:
Bona, no diria la millor del seu repertori, però té ritme i em fa moure el cap i la cama, així que...està bé, jejeje.
Potser li falta una mica més de contundència a la que ens tenen acostumats. I sense dubte el Cd del cranck és el millor fins ara.
"No good", "Out of space", "Warriors dance", les meves preferides :D
Publica un comentari a l'entrada