dissabte, 27 de novembre del 2010

How beautiful you are de The Cure en català, senyors!

Estic tan contenta de la nova plantilla i els caramelos que no puc fer altra cosa que estrenar-la. I reee... que estava aquí escoltant a The Cure i dic... bah... penjarem How beautiful you are BUT! amb valor afegit. Tindré els sants collons amb el meu nivelón d'anglès de traduir-la per tots vostès. AVISO: la traducció serà ben cutre, però el que m'agradaria és que us quedéssiu amb la maravella de lletra. També la penjaré amb anglès per si en sabeu, en modo No offense ON.



Com que veig que els senyors de goear ara es dediquen a fer publicitat, us deixo l'enllaç al Spoti (serà molt que l'obriu per escoltar-la i també aparegui l'anunci...)


Here-I-go... Ehem... *singing*

You want to know why I hate you?
Well I'll try and explain...
You remember that day in Paris
When we wandered through the rain
And promised to each other
That we'd always think the same
And dreamed that dream
To be two souls as one
And stopped just as the sun set
And waited for the night
Outside a glittering building
Of glittering glass and burning light...

And in the road before us
Stood a weary greyish man
Who held a child upon his back
A small boy by the hand
The three of them were dressed in rags
And thinner than the air
And all six eyes stared fixedly on you

The father's eyes said "Beautiful!
How beautiful you are!"
The boy's eyes said
"How beautiful!
She shimmers like a star!"
The childs eyes uttered nothing
But a mute and utter joy
And filled my heart with shame for us
At the way we are

I turned to look at you
To read my thoughts upon your face
And gazed so deep into your eyes
So beautiful and strange
Until you spoke
And showed me understanding is a dream
"I hate these people staring
Make them go away from me!"

The fathers eyes said "Beautiful!
How beautiful you are!"
The boys eyes said
"How beautiful! She glitters like a star!"
The child's eyes uttered joy
And stilled my heart with sadness
For the way we are

And this is why I hate you
And how I understand
That no-one ever knows or loves another

Or loves another


... and here it is, in catalan

Vols saber per què t'odio? Bé, m'intentaré explicar. Te'n recordes d'aquell dia a Paris quan deambulavem sota la pluja? Ens vam prometre l'un a l'altre que sempre pensaríem igual, i viure aquell somni de ser dues ànimes en una...
Ens vam parar a la posta del sol, esperant la nit, fora dels edficis brillants de vidres brillant i llum (burning light, collons! com collons es diu això? xD)
I en un carrer al nostre costat, estava parat un home vestit de gris, que sostenia un nen a l'esquena i un altre noiet somrient agafat de la mà. Els tres anaven fets uns pordioseros (no ho diu així però bueno) i eren prims com l'aire... I els sis ulls van començar a mirar-te fixament.
Els ulls del pare deien "Que bonica, que bonica que ets". Els ulls del noiet deien "Que bonica, que bonica que ets". Els ulls del nen petit no deien res, però una callada i profunda joy (joy collons, joy vale? com... alegria) I se'm va omplir el cor de llàstima per la manera com som....
Em vaig girar cap a tu per llegir els meus pensaments a la teva cara i endisar-me profundament dins dels teus ulls tan bonics i extranys.
A partir del moment que vas obrir la boca vaig entendre que tot era un somni: "ODIO AQUESTA GENT MIRANT-ME, QUE S'APARTIN DE MI"

I aquesta és la raó per la cual t'odio i com vaig entendre que mai ningú coneix ni estima a algú altre...

The End!

Mare meva, com pot sonar tan cutre en català? :S Però bueno, espero que si més no us hagi quedat el sentit profund i preciós de la cançó. Cançó de desamor i de crítica cap a l'ésser humà.... PRECIOSA.
Ah i bueno, molt millor en anglès... Demano disuclpes a vosaltres i al gran Robert Smith per haver-la xafat d'aquesta manera!

Ens hem maybe cambiat de someday look!

Aburriment profund + els amics de blogspot que no paren de donar-me la tabarra amb el "nuevo y fantàstico diseño de plantillas" (bueno, no ho diuen així, però casi...) han donat com a resultat això que veieu ara.
Aquí uns caramelos i una retallada de continguts bastant brutal n'han estat les víctimes.
Els caramelets si, és pavo. Però bueno, també ho és qui us escriu...
La retallada... Pffff... M'ha passat una mica com quan et decideixes a ordenar armaris: Molta merda que no saps perque la guardes. Total, que fora tot i ens quedem amb lo bàsic.
Ara buscaré algunes coses que em ronden pel maybesomedaycap que no sé si trobaré, però que si les trobo, aquí us les trobareu. Ben trobada o què la frase? x') En fi...
Hope you like it bla bla bla...

dimecres, 24 de novembre del 2010

Musiqueta de la A la Z (eeei..)


Els astres o whatever m'han portat la inspiració maybesomedaypostejadora com del no res... Ara se'm ha acudit la segona idea més xorra del món d'aquest blog (que ja la veureu si seguiu llegint) després de la idea més xorra que va ser quan em va agafar fent els Top tens (harl, que ara que ho miro, en vaig fer VUIT :S)
Doncs aquí va eh... no sé pas si em donarà molta feina o què, ja ho veuré a mesura que vagi fent. Igual em canso i no arribo al final, qui sap...

La cosa està en que penso fer una llista de la A a la Z de grups que molen. Queden exclosos Marilyns Mansons i coses del pal, perque ja se suposa, no? La gràcia és que si us en mola algun de la llista, que sapigueu que tots són més o menys del pal i que bueno, si us serveix per descobrir algun grupillo nou, sempre mola, nooo? :)
M'ho curraré que te cagas i aniré posant enllaços al Spotify.
Si no tens Spoti, a part que mereixes morir, ja estàs tardant.

So, here we go!

A. Els recén descoberts Anoraak.
B. Estic entre Burial, Bloc Party o The Bravery. Comecem bé si ja dubto. Bah, com que dubto... no en trio cap dels 3, els 3.
... ... bueno vaaa, em quedo amb The Bravery (teloners de Depeche mode en els temps del Touring the angel)
C. Sens dubte: Chemical Brothers. Tot i que si considero que són The Chemical Brothers, em quedo amb Crystal Castles.
(ui, no vaig gaire bé...)
D. Depeche Mode? Nooo! perque no són "del pal" o sigui que Daft Punk. No! Dorian (ui quin canvi) NO. Digitalism. Nooooo! DELOREAN. Fem país.
Si ha de servir per trobar grupillos nous no fotré Daft Punk que els coneix tot déu ¬¬
E. Empire of the sun. (meh...)
F. Fischerspooner. (o Franz Ferdinand... però és el mateix cas que els Daft Punk) Ooou, quina llàstima no haver posat als Foals.
G. Gorillaz (vaaale, també els coneix tot déu, o què? Bah)
H. Hard-fi. Ah! però que dic... HOT CHIP!!! HOT CHIP PER DÉU!
I. Juas, no en sé cap...
(ui ui, quin fail...)
M. Maaarilyyyn... nooo! MGMT tampoc, perque s'han lluït últimament... Llavoooors... Minitel rose, MSTRKRFT o Mendetz? Em quedo amb Mendetz. Seguim fent país.
O. Juas... oohhh.. no en sé cap tampoc. Fail again :S
P. Pinker Tones (quan molaven)
Q. Au va home!
S. Shit robot (sorry per She wants revenge...)
U. Jodeeer, fail, vale?
V. Vyvian (muahaha, pensaveu que no en sabria cap amb V!) Btw... no són al spoti.
Z. Vale, m'heu pillat... Tampoc.

Hope you like it! or not...



divendres, 19 de novembre del 2010

Klaxons -Twin Flames



Here we go again! Aquí estic gràcies a un bon motiu! Raro... però si!
Avui ha sortit el nou video dels Klaxons, ni més ni menys que Twin Flames :)_ que segons la meva humil opinió, és la millor de tot el fantàstic i perfecte Surfing the void.
Sense cap mena de dubte puc dir que els Klaxons són dels meus grups preferits preferidíssims. No m'equivoco de gaire si dic que he vist i he escoltat Golden Skans per lo menos... 1000 vegades? Nah... més! Segur! La millor cançó del món!
Doncs bueno, sense voler omplir el post d'adjectius com fantàstic, perfecte, brutal i bla bla bla que sempre dic (sempre faig servir els mateixos) intentaré anar al gra... tot i que si voleu que us digui la veritat... no sé com explicar el que vull explicar.
He vist el video gràcies al seu Facebook i... quan l'he anat a veure a youtube fent click ja no hi era... curiositat picada i a buscar-lo a un altre lloc. El veig, el penjo al meu (fantàstic) Facebook (juas) i hores després ja no hi tornava a ser :S
Afanyeu-vos a veure el que tinc embdejat més avall o.... igual ja no hi sou a temps.
I és que resuuuuulta... que el video té alt contingut sexual. Si si, però amb un encant especial, copyright total dels Klaxons i del autor del video, que jo no el coneixia però es diu Saam Farahmad i, a part que deu ser un pirat de la òstia (digo yo eh!), ha fet videos pels New Young Pony Club, els The XX i gent així.
Doncs bueno, això que dic del ENCANT ESPECIAL, veureu que és un opinió molt personal. La gent del País titulen el seu article "Twin flames de Klaxons o LA GRIMA HECHA VIDEO" xDD juas, boníssim. I és que si que pot arribar a ser un xic repugnant segons quines imatges... i la veritat, per molt que em sembla patètic i absurd treure'l de youtube, arribo a trobar sentit a que ho facin.
Jutjeu vosaltres mateixos. A mi, per la gran devoció i amor profund que sento pels Klaxons, m'ha encantat.
Ah i bueno, us deixo una PARENTAL ADVISORY: EXPLICIT CONTENT per si de cas... Ments extremadament sensibles amb tendència a escandalitzar-vos, no us l'aconsello.

Ehem... No m'ha donat temps! Es considera actualització del post si l'he actualitzat abans de penjar-lo?
Coi, que vaig per publicar i resulta que el video ja no es veia xDDD Tan escandalós és? No veig que n'hi hagi per tant joder! Quants problemes!

Per veure'l feu click AQUÍ i enllaçareu a la web del País on si el poden tenir penjat i ningú els hi pren.

Hope you like it! :)

dimecres, 10 de novembre del 2010

The Chemical brothers - Swoon


A petició d'un molt bon i apreciat amic de Reus aquí em teniu postejant de nou com si res. L'ordre natural del procés de creació d'un post seria, primer tenir la idea i segon... postejar-la. En aquest cas ha estat ben bé al revés... és a dir i com deia aquell home de Dinamita: M'explicaré... He de fer un post, he de fer un post... he de fer un post... i mentres el fas, penses com fer-lo. Absurd i amb una probabilitat bastant alta d'acabar escribint tonteries, però bueno... tampoc notareu la diferència entre aquest post no-pensat i els que si em penso. En definitiva, sempre acabo dient... tonteries? Juas! (després em queixaré de les poques visites...)
En fiiii... tot això per... (bah si, perque no dir-ho) per REGALAR-VOS aquesta fantàstica cançó dels germanets químics. Que resuuuulta... que aquest any han tornat amb Further... i resulta que el vaig escoltar i, sincerament, el vaig trobar soporífer. Però oh, oh senyors... de cop i volta i donant el que tothom es mereix al cd (una segona oportunitat) em trobo amb aquesta joia... aquesta meravella sonora, sortida com del no-res o del no-penso-escoltar-més-aquesta-merda-cd-soporífer... És... és... dolça, és suau... és... gairebé o quasi o què carai, DEL TOT perfecta.
Em passa de tant en tant que em poso a escoltar una cançó i m'agrada tant que bufff! Amb aquesta m'ha passat que bufff! M'agrada tant que casi em moro.
I bueno, què he aconseguit amb tot això? Doncs fàcil. Que després de tanta parafernàlia l'escolteu i digueu... "Collons tia, no n'hi ha per tant" Doncs bueno, maybe yes or maybe not... or maybe... someday, nooo?
En fins, que bueno... que a mi m'ha encantat. Si sou una mica fan (només una miiiica) dels germans químics la sabreu apreciar (o no), si sou una mica electroniquerus segur que també (o no), i si el que us mola és la rumbeta doncs... foteu el camp d'aquí, cony! (no offense)
I eso es todo amigos. Enjoy!

And...
Just remember, to fall in love! There's nothing else, there's nothing else!!!!!
:')