Depeche Mode - Palau Sant Jordi

Aquí teniu algunes fotos del concert dels Depeche Mode el divendres passat al Palau Sant Jordi. Suposo que veient les fotos no es pot apreciar la magnitud del que va ser. Els Depeche Mode estan frescos i actius, ni molt menys acabats com altres grups que no porten ni la meitat d'anys que ells.

El Sant Jordi estava a rebentar, tot i que a Barcelona van fer dos concerts. La gent estava totalment eufòrica i, em permeto dir, que ells també.
Tots 3 en su línia. El Dave Gahan amb les seves habituals ballaruques amb aire gai, vestit de negre com sempre. El de sempre, fantàstic, perfecte, mític!
El Martin Gore vestit amb una americana de brillants que no va tardar a treure's, ens va obsequiar cantant varies cançons entre elles Home del Ultra i One caress del Songs of faith and devotion. Casualment dues de les meves preferides. El públic cridava "Martin, Martin!" i l'aplaudia a cada estrofa. Fantàstic.
I l'Andy Fletcheren segon pla però present, amb cara seria i ben concentrat (INCÍS! mai oblidaré la conyeta que li vaig sentir un cop a una entrevista, quan li van preguntar quina era la millor cançó de Depeche Mode a lo que ell va respondre somrient "Just can't get enough" xD)
L'escenari era maco, maco. Amb uns neons arran de terra que cambiaven de colors, uns focos absolutament espectaculars al sostre que es movien i, la gran protagonista, una bola gegant que penjava del sostre i que projectava tota mena d'imatges diferents durant tot el concert. Quan pensaves que la bola ja no et podia sorprendre, ho feia encara més.
La millor projecció la d'Enjoy the silence. Consistia en els 3 Depeches vestits d'astronautes movent-se al mateix ritme que es movia el rei de l'hamaca del video clip, canviant de pose. La bola ens mostrava el primer pla de les seves cares, ensenyant-nos que els astronautes efectivament eren ells 3. Genialíssim.
Feia 11 anys que no veia als Depeche Mode, en tenia 19 cap aquell 1998 on acabaven de treure el cd de Singles. Moltes coses em van recordar aquell dia, com la imatge de 20 mil persones movent els braços de dreta a esquerra tots a una, fent un efecte onada, com si el Sant Jordi fós una perola gegant de persones embogides.
Estan perfectes. Ideals. Han sabut evolucionar mantenint la seva essència. Un 10.

I aquí les fotos, here we go...

La bola just abans de començar el concert. Aquells moments previs que la gent xiula i tens aquelles ganes. Girant a modo de logo de La Caixa del edifici de la Diagonal... La D i la M.

Missatges profunds i la bola rollo metàlic mentres el Martin Gore ens deleitava amb Home.
"And I thank you, for bringing me here, for showing me home, for singing these tears. Finally I've found that I belong here" :P

L'escenari de color blau. El Dave Gahan per la pasarela.

L'escenari de color vermell. Projectats, els Dave Gahan i el Martin Gore.

Escenari encara més vermell mentres tocaven "In your room".

El públic!

And that's all Folks! Espero no deixar passar uns altres 11 anys per tornar-los a veure. Casi mitja vida m'he passat escoltant-los i només dues vegades veient-los en directe. Massa poc!

ES SORTEGEN DUES FANTÀSTIQUES INVITACIONS AL GOOGLE WAVE

Bé, no em pregunteu de què va el Google Wave ni si mola o no mola. Suposo que si estàs llegint això és perque saps que existeix, i t'agradaria provar-lo. Si desconeixes que és això del Wave pot voler dir que no tens twitter o que la teva vida gira al voltant de facebook ( i tant a gust que em quedo dient això).

Doncs bé, seguint la iniciativa de @jrosell proposo una mena de concurs per dues invitacions al Wave que em sobren i que tinc ganes de donar :)

Les bases pel concurs són molt senzilles.

Es plantegen dues preguntes que s'han de respondre correctament, lògic!
A criteri dels organitzadors, és a dir jo, si contesteu malament però la resposta té certa gràcia, podeu guanyar igualment el concurs (Si, això és per promoure la participació i que sembli que mola més la cosa).
Si ja tens Wave però vols participar, es sortejarà un pernil virtual.
En cas d'empat entre més de dues persones (recdordeu que no és una, sinó DUES fantàstiques invitacions les que estan en joc) els organitzadors, és a dir jo, es reserven el dret de plantejar una tercera qüestió per fer el desempat.
En el cas que només participin una o dues persones, seran automáticament els guanyadors, diguin el que diguin.
En el cas de que la participació sigui nul·la, em fotré les invitacions pel... me les menjaré amb patates.
El temps que teniu per contestar és fins el 20 de novembre.
Les respostes es donen via comentari en aquest mateix post.

And... here we go!

1ª pregunta: Quina de les següents molècules és l'àcid sulfúric? La fórmula és aquesta i la dono a modo de pista: H2SO4.

2ª pregunta: Qui és Newton?

Apa doncs, animar-vos a participar!
Sort a tots!

________________________________________________________

Bueeeeeno, final del concurs. Moltes gràcies a tots els que heu participat :) Ha molat tot plegat.

Les respostes correctes són:


1ª La molècula d'àcid sulfúric és aquesta:
2ª Newton és aquest:Era una pregunta amb trampa. Preguntava que ÉS Newton, no pas qui era. Newton és aquest gatet rosset i mono ^^ que casualment, o no, és meu.
Sir Isaac Newton és l'home que va donar nom al meu gat :P


Els guanyadors de les dues invitacions a Google Wave són:

1. JORDI. Que no és perque sigui amic meu desde fa molts anys xD Sinó per ràpid! El primer de tots :) i les dues respostes correctes.
2. Taxan! La ROSA! Que no se'm enfadi ningú, però es que el lapsus de confondre Einstein per Newton crec que es mereix el premi!

I... el guanyador clar i absolut del pernil virtual és:

KEVIN!

Per voler-lo amb tantes ganes i per explicar-nos tan bé les reaccions de dissociació del àcid sulfúric :)

ENHORABONA A TOTS!

Els que us heu quedat sense Wave, el cas del Àlex, dir-li que moltes gràcies per participar i que de seguida que m'enviin més invitacions, ell serà el primer de rebre-les!

Els guanyadors em podeu enviar el vostre mail per Direct message a Twitter, i de seguida que el rebi us enviaré la invitació. Teniu en compte que un cop enviada tardarà uns dies en arribar-vos (Jordi, tu no cal que ja conec el teu mail :P).

El guanyador del fantàstic pernil virtual també ha de deixar el seu mail per passar a recollir-lo per la seva bústia de correu.


Ha estat un plaer, moltes gràcies!

Faltes de respecte 2.0

Sóc usuaria de twitter des del 4 d'Agost de 2008. Ahir em va passar algo excepcional que crec que mereix que se'n faci un post. No espero que serveixi per res, però si més no que aquí quedi en forma d'escrit.

Sense donar-hi més voltes, aquest és el tweet em vaig trobar ahir a les meves @replies:


L'usuari que ha escrit això no sé qui és. No el segueixo ni he vist mai el seu nom escrit en cap tweet d'un altre usuari. No en diré el seu nom, fer-li publicitat no és l'intenció d'aquest post.

Suposo que sobren les paraules al dir que el tweet falta greument el respecte a la meva persona, que és sexista i groller.

Just després de veure'l en vaig fer Retweet perque els demés usuaris veiéssin el que havia passat. La resposta rebuda pels demés va ser, i ho dic ben clar, emocionant. Mostres de suport i indignació via @replies i de forma pública, una mostra de que atacant a la meva persona, molts es van identificar i es van sentir també atacats. Perque igual que em va passar a mi, podria haver passat a qualsevol altre.
Vaig bloquejar i reportar l'spam. Me'n he adonat que això són totes les eines que em donen desde twitter per fer alguna cosa.

Sembla mentida els elements que corren per aquests móns (ja no dic només twitter). Em sembla increíble que una persona perdi el temps d'aquesta manera, simplement per fer-se el graciós, o vés a saber per què. Em sembla trist, em sembla penós.

Hores després vaig haver de suportar a aquest personatge fent el notes i enfotent-se'n del tema, amb irònia i sense mostrar cap mena de ganes de disculpar-se de manera seria, com crec que qualsevol persona normal hauria fet al veure que l'havia cagat.

Tots ens podem equivocar i acceptar-ho, però no és el cas d'aquesta persona, que no només pensa que no es va equivocar si no que a sobre es creu que fa gràcia.
Malgrat tot, el tweet ja no existeix. El groller en qüestió l'ha esborrat. Ell sabrà perquè. Jo, gràcies a un usuari que me'l va enviar al moment, en tinc constància i l'he pogut penjar aquí. Si aquest usuari arriba a llegir aquest post, gràcies!

Vergonya em faria haver publicat una cosa així sobre qualsevol usuari de twitter, que són persones que sempre, almenys fins ara, han demostrat les ganes que en aquesta xarxa social regni el respecte i el bon rollo.

Suposo que quan entres en un lloc així ja hauries de saber a què et pots exposar. O no... Suposo que gilipolles profunds (ja estic farta d'aguantar-me els insults que em venen al cap quan penso en aquest paio) n'hi ha a tot arreu. Suposo que ho hem d'acceptar. Suposo que ja he fet tot el que podia fer: Bloquejar i reportar com a spam.
Aquells poquets (crec que només un usuari) que li heu seguit el joc i us heu cregut tant o més graciosos que ell, doncs ja teniu el meu "block", no té més la cosa.

Gràcies a tots els que desde un primer moment us heu posat al meu lloc i m'heu donat suport!
Als que m'heu aportat possibles solucions encara que no hagin estat factibles!
Gràcies per totes les replies i per tots els que heu fet un click a la caselleta del spam!

Si amb alguna cosa em quedo de tot aixó és amb la part bona, està clar!
A la merda paio! Jo ja m'he desfogat.

^^