dijous, 29 d’octubre del 2009

Telefónica Cabrons

Sembla ser que la companyia Telefónica - Movistar el que saben fer millor és fotre els calers a la gent. No sona nou. Això tots ho sabem i tal... però trobo trist acceptar-ho. Ara bé, com es fa per no acceptar-ho? Cambiar de companyia? O ja directament emigrar del país?
Ja em va fotre el pèl en el seu dia Movistar i ara ha estat Telefònica.
Sense voler-me extendre massa diré que he donat recentment d'alta a una línia, o sigui que sóc un NOU client d'aquesta companyia. Com a nou client el tracte rebut ha estat el següent.Al contractar amb ells el servei em van parlar d'una sèrie de promocions i els preus dels que vaig ser informada, després no s'han vist reflexats a la factura. És a dir, en la meva primera factura com a clienta em cobren l'import de donar d'alta a la línia, del ADSL i em mòdem com si no existís promoció ni òsties.
Que es pensen que som idiotes?
Fins quan m'he de deixar pendre el pèl? Que si, que vale... que amb Movistar vaig fer una reclamació i em van tornar els calers. El mateix espero que passi amb Telefónica però... Tot i així, qui collons es pensen que són? Què collons es pensen que fan? A qui collons volen enganyar?
Els ha faltat temps per cobrar-se la factura, quan volen es mouen ràpid, però a saber quan cobraré jo el que m'han estafat. Mai a favor meu, sempre a favor seu. Em pregunto quanta gent no reclama fent que aquests desgraciats s'embutxaquin els calers per un "suposat" error.
Em fa fàstic que gent així s'estigui lucrant a costelles nostra, els clients, que estic convençuda que es pensen que som imbècils, i que ens veuen com uns simples monigots que han de passar per ous pel seu putu aro i que per omplir-se les putes butxaques, aquest aro cada cop és més estret.
I el que em sembla més penós de la història és que tots ho veiem NORMAL.
Puta vergonya de país, em fot vergonya pertànyer en aquesta puta farsa.

ACTUALITZACIÓ 06 Novembre 2009

Avui rebo una carta on Telefónica em dóna la raó i em diuen que em faran un abonament. Però no us ho perdeu, em retornen una quantitat que no és correspon! És a dir, encara m'ha de tornar més del doble! No estem parlant de grans quantitats, però si les suficients com per fotre, i molt.
He trucat, diuen que he d'obrir una altra reclamació però que ara no puc, que m'esperi fins desembre. Que clar, que ara s'acaba de tancar una reclamació i no es pot fer d'inmediat una reclamació d'un reclamació.
No sé si m'explico...
Té TELA. Cabrons... Tan costa que em tornin el que és meu i em deixin de pendre el pèl?
Incompetents.

diumenge, 25 d’octubre del 2009

Moon and Mendetz. Mendetz and Moon.

El cap em va a mil per hora quan penso en Moon, però també m'hi va quan penso en el concert d'ahir dels Mendetz. Per no poder decidir si faig un post sobre la peli, o sobre el concert m'he decidit a fer un mix.
Un mix breu, perque per molt que jo digui, el que crec que hauríeu de fer abans de morir es veure Moon i anar a un concert de Mendetz. Moon, guanyadora de Sitges d'aquest any, inevitablement em va fer pensar en el pobre Desmond Hume de la estación del cisne de Lost, la escotilla! Però bueno, només en té l'aire. La peli és gairebé perfecta, i la banda sonora l'acompanya de la mà en perfecta harmonia. Clint Mansell, mateix compositor que Requiem for a dream o The Fountain (La fuente de la vida).
Insòlita, enigmàtica i tendre. Si no l'heu vist, ja tardeu.


Mendetz van tocar ahir amb els Sidonie a la Sala Zero de Tarragona. Molta gent després de Sidonie fotia el camp, davant la meva incomprensió, per què marxar?! Personalment opino que Mendetz els dóna mil voltes. Bones cançons, i bona imatge de bon rollo. Sense pretensions van tocar, una darrera l'altre el repertori dels seus dos disquets acabant tocant, seguides, Souvenir i Future Sex. I jo que vaig pensar... els dos hits, i ara què? Encara no ha acabat el concert i no tenen més subidons! Però... oh senyors meus, con un par es van fotre a tocar Freed from desire de la Gala, fent que tota la sala s'aixequés i embogís (bé, no sé si tota la sala, jo personalment, si) acabant de manera apoteòsica i deixant-me amb un inmens somriure als llabis.


Fantàstics Mendetz, fantàstica Moon.
Res més a dir. That's all folks.

divendres, 16 d’octubre del 2009

Coses que van i venen

Les onades.
La pols damunt dels mobles.
El sol.
Els records.
Les actualitzacions de windows.
La mala llet.
La mala sort.
La gana.
El pèndol de Foucault del museu de la ciència.
La gent.
El braç del gat que fa extranyar als altres gats.
Els followers de twitter.
L'inspiració.
L'eufòria
.
El cometa Halley.



Què més?