No-recomanacions de pelis

Porto dues setmanes seguides de mala ratxa al cine. Només espero que estrenin aviat Malditos Bastardos del senyor Tarantino per treure'm l'espina. He arribat a pensar que potser després d'haver vist la fantàstica i perfecta UP, tot em sembla una merda... però que va, no és això! El que he vist les dues últimes setmanes no diré directament que és una merda... però casi casi.

Tot va començar amb la nova peli del gran Lars Von Trier. Gran, molt gran aquest paio. Una d'elles, Bailando en la oscuridad on sortia la Björk fent un paper brutal. La peli era una sobredosi de sensibilitat i cruesa com n'hi ha poques, deixant-te amb aquell regust agredolç i la sensació d'haver vist una peli com déu mana. El jefe de todo esto era una... eeem.... no sé com descriure-la. Jo vaig riure moltíssim. Situacions surreals amb un home que pobre les passa ben putes intentant fer-se passar per jefe, quan el jefe és un altre que no sap dirigir l'empresa i que bueno... en fi, no vull fer espoilers. L'encant de la peli també estava en el fet de que no hi havia un sol de minut que hi hagués música, plans mal fotuts i tallats a saco i un guió molt peculiar, que li donava un aire molt especial.

El jefe de todo esto

Quan vaig decidir anar a veure Anticristo va ser per aquestes dues pelis i perque el senyor Von trier per mi, és un dels que val la pena sempre anar a veure. Però m'equivocava. Anticristo té un començament apoteòsic que et fa venir ganes de seguir amb la peli, però mica en mica les ganes de veure-la es van convertint en una mena de sentiment dolent que no saps si és normal o no, fins que acabes pertorbat per les imatges, pels ambients, pels colors de la peli, pels diàlegs i per, suposo que gran interpretació dels dos actors, el Wlliam Dafoe i Charlotte Gainsbourg. No deixa de fer-me ràbia que la noia, la Charlotte Gainsbourg, sigui l'encantadora Estaphanie del La ciencia del sueño. Una peli que la tinc situada a la posició més alta de les pelis pedestal, i que ara... aquesta encantadora noia no puc evitar veure-la desquiciada com l'he vist a Anticristo. L'Esptephanie s'ha corrumput, i ha estat corrumpuda pel senyor Von trier. Lars Von Trier, un home que crec que s'ha volgut cagar amb tot el personal i ho ha aconseguit. Quan va acabar la peli per mi que va pensar "Ara sabreu lo que és bo i us cagareu amb mi" I així ha estat. Pels que l'hagueu vista, us acompanyo en el sentiment. La gent sortia del cine callada i por patas, els que quedavem, perque alguns van marxar a mitja peli. A mi m'ha traumatitzat, escenes sobretot amb claus angleses i tisores que quan em venen al cap les faig fora cagant llets, perque no fan res més que provocar-me nusos al estómac. Si l'heu vist, sabeu de que parlo (Donde estáaaaaaaaaaaas?!) i si no l'heu vist, puc assegurar que el que us esteu imaginant no arriba ni de bon troç a les atrocitats vistes a la peli.

Charlotte Gainsbourg, Anticristo

Nem a la segúent Ressacon en las Vegas. Au va!!!! Feia temps que no veia una merda igual (caxis, ya se'm ha escapat la paraula merda). Pensava que seria rollo Very bad things, perque van del mateix... 4 paios que van de despedida de solter i tal... però que va! Bromes fàcils sense cap gràcia, un humor passat de rosca i caspós que hauria d'estar prohibit! El que és el notes del grup no té ni puta gràcia! Saps com comença i saps com acaba, lo pitjor que pot passar-te en una peli. Vaig tenir moltes temptacions de marxar de la sala a mitjes. Però els 7 euros de l'entrada crec que van ser el que ho va impedir. Ademés i para más INRI, estava rodejada d'un exèrcit d'adolescents als quals la peli els produïa just l'efecte contrari que em produïa a mi. Cada puta brometa absurda els feia riure a carcajada limpia, a part de comentar totes i cadascuna de les tonteries i cantar totes i cadascunes de les merda cançons de la Rhianna i companyia que formen part de la banda sonora. Lo únic que valia la pena: La cançó metalera última i el paio que cantava a la boda (ups, perdó per l'espoiler, però em sembla que als 5 minuts de peli això ja ho haguéssiu deduit).

Ressacón en las Vegas

I això és tot, crec... Espero que per la pròxima vegada pugui sortir del cine amb la sensació de no haver pagat els 7 euros envà. Penso que amb Malditos bastardos així serà, però també ho pensava amb Anticristo! Així que mai se sap!

Foals - Olympic airways

Recomananació de la setmana, o del mes, o bueno, posarem del dia va. Els Foals!
No els coneixia tot i que corren per aquests móns des de l'any passat. Una mica poperos, una mica electrónics i com a bons anglesos (D'Oxford, segons la wiki) sonen a grup anglesot. Tenen cançons que sonen bastant homogènies, lo que no vol dir que totes sonin igual. A mi em recorden a un híbrid entre The Bravery i els Klaxons, salvant sempre les distàncies i sent aquesta opinió moooolt personal. Potser són un més entre la gran muntanya de grups d'ara que son mig poperos mig electrònics, o potser no. El temps ho dirà! De moment si us he convençut podeu baixar-vos (ai, comprar-vos xD) el seu cd que es diu Antidotes amb la seguretat que si us mola Olympic Airlines, us molarà la resta.

Suns up, we wait,
All day

Suns up, we wait,
All day
All day, the hell outside's kept away

If only we could move away, from here,
This is how we build a place, an aviary for today,
An aviary for today

Let�s disappear till tomorrow,
Let�s disappear till tomorrow

Dis-a-ppe-ar!
Dis-a-ppe-ar!
Dis-a-ppe-ar! ar! ar! ar!

Blow up these plain parades let�s go,
To an aviary far from home,
To an aviary far from home

A one hand clap is me and you
And you
And you
And you

While the hell outside�s kept away,
If only we�d moved away

Dis-a-ppe-ar!
Dis-a-ppe-ar!

(Rock out part then build up)

Last vacation was the same
We could move away

Sun down now we have built our place,
An aviary, forever
An aviary, forever
Forever
Forever
Forever
Forever
Forever

Re-a-ppe-ar!
Re-a-ppe-ar!

I si en voleu més passeu-vos pel seu myspace!

http://www.myspace.com/foals

Dorian, al fin!

Després de varios intents fallits de veure els Dorian que daten d'abril de 2008 ahir ho vaig aconseguir. Va ser al Cambrirock, un festival que es fa cada any al estiu a Cambrils i on recordo haver vist fa un any o dos al Muchachito i tal. Muchachito bombo inferno, si... Guai guai, si si... festa... bla bla bla... Comparat amb lo d'ahir, no hi havia color!!!
Els Dorian compartíen cartell amb Lori Meyers, molen, i amb el Macaco, que a mi, personalment, no em mola, però no entraré en detalls tampoc.
Aquí el que es tracta és dels Dorian, els fantàstics, sentimentals i profunds Dorian! Que van sonar de puta mare, que van sortir forts, amb ganes! Tot i només tocar aquella horeta justa, ja n'hi va haver prou.
Van començar amb Más problemas i això ja va ser un regal pels sentits. Te echamos de menos, tan lejos de ti, eeem.... la noche espiral, temazo! i algunes de les cançons del seu nou cd que encara no ha sortit però que pinta la mar de bé.
El video és un trosset de A cualquier otra parte. El cantant dels Dorian dalt del escenari mola molt, bueno... tots ells, i la noia.. amb el seu Mac damunt la taula també ^.^
Li dono un putu 10 al concert d'ahir, i espero tenir més oportunitats de veure'ls.
La crítica social no està limitada a un sol estil de música. Expressar sentiments es pot fer d'infinites maneres i jo em quedo amb la dels Dorian.

Vivències a un vagó de tren - Primera part (i última espero)

Doncs bé, anava avui de Barcelona a Tarragona amb un regional express d'aquells que tenen els seients més durs que una pedra i que n'hi van quatre. Asseguda d'esquenes en el sentit de la marxa, anava mirant el paisatge. Tot normal.

Parem a Sant Vicenç de Calders i puja genteta. Entre ells, un clàssic marroquí, amb pinta de marroquí, en principi tan normal.
Espectacular canvi que ha fotut el paio quan el tren ha començat a circular i el tiu, al més pur estil sonat, s'ha posat a cridar i gesticular de manera exagerada, emetent tot una sèrie de sons que crec que ni jo, ni la resta de mortals del vagó enteníem.
Era algo així com:
JJJJJJJJJJaaaamalllllllllllaaaaaaaaaaaahaawqnefwonvwojnvwjkvnwojnvwovneowavn!! nwoeriuvowrenverwokverowjigfowerghwoeruighwoaeghr, nfeiwvwopv, jiewiwvwivgj!!!
Semblava enfadat. Vaja, jo crec estava cabrejadíssim! No callava... La gent del vagó ha començat a posar cara de circumstàncies, i a mi m'ha agafat aquell riure tonto que no pots controlar.
Només de pensar que no podia riure me'n venien més ganes i el temor que aquell sonat es pogués sentir aludit pels meus riures incontrolats m'ha envaït, passant una mal rato que s'ha fet etern.
Quan hem arribat a Tarragona el paio ha creuat tot el vagó entremig de tota la gent en silenci, acollonida. Jo no he dit ni mu, el riure tonto estúpid per sort no m'ha traït en el pitjor moment la cual cosa li agraeixo al meu subconscient.
És increíble com un paio anat de la bola pot arribar a acollonir tant i a desencadenar tals riures incontrolables, que jo crec que eren més de nervis que altra cosa.
La cara de la gent no tenia preu. Els gestos i crits del paio tampoc. Terrible.

MSTRKRFT - Heartbreaker

Ei senyors, que en feia de temps que no feia el simple post de penjar un video embdejat del youtube i ale! Pos ara ho faig, perque aquest video mola! Mola i ja està!
MSTRKRFT estan vius i tenen un nou treballet, que està molt bé i es diu Fist of God. Porto fent-li publi ja fa dies a Twitter, però penso que val la pena tenir un video seu aquí, al concurregut (juas) blog.
Al treballet dels MSTRKRFT (maaaaasteeeeerkraaaaft) li treuria els moments d'anada d'olla hiphopera, però malgrat això me'l quedo tal qual és.
Començo a pensar que el rollet Justice deixeples de Daft punk estan marcant el so de l'electrònica que es fa ara. No sé si és paranoia meva, però el tipus de so Justice el sento a molts grups, com ara aquets, els MaaaSTRKraaaaFT, o els mateixos Mendetz, de Barcelona.
Enjoy it!

Despedides de solter o com actuar com mai ho fariem sols pel carrer

Si agafes una trompeteta i et fots sol a pitar pel carrer i cridar no cal que digui quina sería la reacció de la gent al veure-ho. Però oh, senyors, si vas en grup perque és una despedida de solter, llavors què? Està socialment acceptat.
I és que vale si, sempre s'han fet, bla bla bla... i tothom coneix algú que et dirà "que de puta mare ens ho vam passar a la despedida de solter/a de X". I més igual. No hi he anat mai i espero no haver-hi d'anar mai, perque us asseguro que si em trobo en aquesta situació no tindria verguenza ajena del futur casat/da que va vestit de caputxeta vermella o d'spiderman, o el que sigui, tindria vergonya per mi mateixa.
No li trobo la gràcia, i estic convençuda que en el seu dia la va tenir, però ara ja ho trobo un ritual absurd.
Potser és que m'estic fent jaia, que em queixo de tot i que ja em molesten els sorolls, els adolescents, la gent taja que crida o coses semblants com aquesta. Però que jo recordi, mai m'han fet el pes aquests espectacles.
Els humans en manada podem ser molt terribles, fem coses que si les féssim per si sols no les faríem. Les despedides de solter són el clar i vivent exemple.

Les treballadores d'inmobiliàries que ensenyen pisos

I me'n adono al actualitzar el post dels cabrons de vomistar que no entrava aquí desde que el meu dit es va posar com un butifarró gore. Serà que no tinc res a dir! He pensat...
Però si, tinc a dir i aquest cop també sense compassió us vull parlar del curiós fenòmen de la treballadora d'inmobiliària que ensenya pisos. Ho dic en femení perque, és el cas que m'he trobat.
El d'avui ha estat d'allò més curiós. Quan vas a comprar-te roba en una botiga de les que t'atenen, (que per sort, cada vegada abunden menys) et diran seeeeeempre que l'article X et queda de puta mare, malgrat tu no estiguis convençut i vegis clar que no és per tu. Probablement o en molts casos, t'acabes quedant el putu jersei, o el que sigui X, si més no perque calli el dependent o en un acte altruista de que se senti millor al pensar la merda de sou que li deuen pagar i el que deu haver d'aguantar de clients.
El fenòmen treballadora d'inmobiliària que ensenya pisos és similar, el problema és que no t'està intentant colar un article X que val 30 euros, si no un pis que potser en val 500. Aquí la cosa canvia.
Avui m'he sentit que em preníen per imbècil al ensenyar-me una mena de cuchitril dels anys 20 com si fós un xalet en plena costa brava.
"L'edifici és nou" em deia, tot pujant les típiques escales de metre d'alt amb la barana de ferro forjat. Ein? nou? Era nou quan la meva àvia va néixer... On és l'ascensor? I l'arquitecte? deu ser un paio de dos metres i mig d'alt perque cada escala que havia de pujar em feia venir un tirón al múscul de sota la cuixa!
Al entrar, ella: "Jo no l'he vist aquest pis... a veure... ai! és mono, noooo?"
Eeeemmm... bueno si, quan devíen posar el parquet flotant nou suposo que quedava ben mono...
"Jo vaig viure molt de temps a l'escala del costat, i estava taaaaan contenta perque era taaaaan cèntric"
Eeeem... "si si, i on es pot aparcar el cotxe??" "Si mira (em fa sortir al balcó, no hi cabíem les dues però ella ho ha anomenat TERRASSA) veus aquella P de parquing??? és zona blava, gratis a la nit". No veia la P de parquing per enlloc, i al final... l'he visualitzat allà... a la llunyania... tamany llentia pels meus ulls... WTF? Està una mica lluny, no? "Bueno, si vols te'n lloguem un aquí al costat per només 60 euros".
Au vaaaa... el que em faltava.
Després... l'habitació... Que era... Llit - finestra - rentadora. És a dir, gairebé ja es podia dir que la rentadora dormia amb tu al llit! I va i em diu... "la rentadora és aquí fora (sortim, però abans intenta pujar la persiana que s'encalla) Dóna a un pati de llums, que bueno, ara perque hi ha obres, però aquí no sentiràs soroll de res... Mira, aquest balcó del costat era casa meva... quina gràaaaaacia".
És clar, obres vol dir unes excavadores tamany catedral, i no sentir soroll, relativament, suposo que mentres les rates dormin i no tinguis la rentadora posada, pos no, no es deu sentir soroll.
L'últim punt a favor que m'ha donat la dona ja per acabar-me de convèncer de llogar el maravellós xalet en plena costa brava... ai, vull dir el pis, és que l'alcalde viu a sota. WTF?????????? A mi que collons m'importa! Brrrr... "és un noi jove, molt bona persoooooonaaaaa siiii" Flipo. Ja sé qui és l'alcalde. I a mi què?????
A la porta li he dit que gràcies i per curiositat he preguntat quan havia de deixar de fiança per aquell palau. Una ganga! 4 mesos per endavaaaant perqueeee claaaar és moblaaaaat....
Per cert i ja per acabar, tenia banyera amb hidromassatge! Woooooowwww! suposo que això ja deu fer pujar 50 euros el lloguer, el que no em queda clar és si tenir de veí al alcalde també és un plus en el preu del putu palau.