Els 5 millors videos de l'electrònica

M'ha costat triar només cinc videos i deixar la resta pel camí, però aquí estant, sota la meva humil prespectiva, els 5 millors videos de la música electrònica.
Hope you like it!

1. Daft Punk - Around the world

Un dels primers videos que vaig veure al Sputnik quan començava a escoltar electrònica. Ni més ni menys que del 1997, sona lluny, oi?
És del gran Michel Gondry, com no podia ser altre. Tinc la teoria que el que volia simbolitzar el video és el món. Els esquelets i les mòmies són els morts, que estan més endins. Les nadadores i els senyors del cap petit som els mortals. I fora, al espai, els astronautes, tots vagant around the world. Què en penseu?
Amb aquesta teoria no sé si estareu d'acord, però el que si trobo que estareu amb mi és amb que el video és absolutament perfecte.

2. Aphex twin - Come to daddy

Escandalosament terrorífic. També del 1997 igual que Around the world. Teletubbies sinistres fent el moviment ja clàssic dels Aphex twin. Moment gloriós crec jo el del crit a l'àvia. No apte per persones sensibles amb tendència a tenir malsons.

3. Chemical Brothers - Galvanize

Sincerament de tots els videos dels germans químics no sabia quin triar, tots són bons! Star guitar no, perque també és del Michel Gondry i ja havia posat Around the world... Em quedaria amb Hey boy hey girl, amb els esquelets que ballen... o el de Do it again amb aquells nois amb el lloro per tot arreu, bufff! complicat! Salmon dance és fantàstic, amb els peixos de la peixera i el tiu flipant-se...
Però d'entre tots tots tots, em quedo amb Galvanize, per impactant. Tant el video com la cançó.
Push the button!!!



4. Bombfunk MC's - Freestyler

Us en recordeu? Doneu-li al play i segur que si. Del 1999. És aqui per posar un clàssic. Per això i perque el nen del video mola un munt! Si tinc un fill, vull que sigui com ell! xD



5. Digitalism - Pogo

Com m'he fixat tots els videos són dels 90's, per acabar la llista un d'ara. Els Digitalism són un grup que han aconseguit una sonoritat pròpia, sense trencar amb els estàndard del que ara "es porta" en quan a electrònica. Pogo té la melodia ideal per no deixar de ballar, alegre, positivista al 100%, impossible passar-la per alt. Com la majoria de grups d'ara, es declaren influenciats per Daft punk... i qui no ho podria estar?



I per acabar, un de propina d'ara el 2009 que no sé que té però m'encanta, serà pels space invaders o què?

Röyksopp - Happy up here



Si teniu alguna proposta ja sabeu! Llista oberta per als que volgueu afegir o treure algo!

Postejant desde la biblioteca de la UdG

Ben curiós això d'escriure un post desde un lloc diferent a casa... Però aquí estic, a la biblioteca del campus de Montilivi, de la Universitat de Girona.

Cap al 1997 jo corria per aquí fent biologia. I no vegis com ha cambiat la cosa! La facultat de ciències on estudiava, evidentment existia, pero només la meitat del edifici, per la part de darrera, ja ha crescut. La zona amb gespa verda i fantàstica era tota de sorra. Les lletres de "Facultat de ciències" eren inexistents i on ara hi ha el bar, abans era una aula més on fer classe.

Tirant una mica més amunt, teníem l'edifici d'empresarials. No m'hi he acostat, vull pensar que està igual, encara que ho dubto. Ara, entre una facultat i l'altra ha crescut una de nova, la facultat de dret, que no hi era, tot i que vaig ser testimoni del començament de les obres.

Davant de ciències, un edifici inmens, segons sembla hi han aules, i un hivernacle amb plantes! Abans... terra d'asfalt que servia de parquing.

La biblioteca, on sóc ara, fa deu anys busca-la! El que ens feia de biblioteca eren uns barracons compartits amb la facultat politècnica d'allò més cutres. Allà vaig obrir el meu primer e-mail!

Hi havia un bar, també modo barracó, que em sembla que encara hi és, però que ojo que li han fet una terrasseta! És curiós que on ara s'alça la flamant biblioteca, ben bé al mig, hi ha un pont de fusta. El pont ha quedat totalment envoltat de parets de formigó que ara formen l'edifici. Fa cosa de deu anys, el pont estava sol.

Queden arbres, menys que abans. Ells segur que si poguéssin parlar se'n recordaríen tot el que estic dient ara, de quan això era el que ja no és.

Per mi ha perdut encant, perque m'agradaria que tot fós igual que quan ho vaig deixar. Malgrat tot m'agrada venir de visita de tan en tan, i que aquest lloc em recordi que el temps no passa perque si.

Flickr flickr flickr

I jo que només feia servir el Flickr per buscar fotos, i fotos... i més fotos... Perque mira que n'hi han! Doncs no, a partir d'ara i desde que sóc oficialment membre de Flickr, he decidit penjar totes les creacions wacomeres-photoshoperes-i(fins fa poc, ara també)-paint..shop... prop... paintshopproperes seria? Bé és igual... que ho penjaré a Flickr, que queda com a més recollit i maco, no?
Aquí està el link:

http://www.flickr.com/holasoclamarta

Si teniu alguna suggerència, us passa algo pel cap que pugui ser wacomejat, o voleu un dibuix personalitzat amb un: to & your name here , només cal que ho digueu :)

Gat extranyat

Vampires over the graveyard

Per què sóc ex fan de Marilyn Manson

Segueixo tenint el poster amb L'antichrist Superstar penjat a la meva habitació. El tinc desde que tenia 17 anys i vivia en un pis d'estudiants a Girona. Quan vaig fracassar en els estudis allà fent biologia i em vaig passar aquí Tarragona a fer química, el poster va venir amb mi, i va quedar penjat a la paret on és ara. D'això ja farà... 12 anys.

Hormonalment inestable i amb tendències nihilistes - depressives era jo quan escoltava al gran senyor Manson dels Sweet dreams i la Beautiful people. Idees anti cristianes, de destrucció i profundament anti socials feien que em sentís plenament identificada amb aquell ésser considerat desagradable per la majoria dels meus amics.

Un concert per any, més o menys... I una filosofia gairebé de vida, per quan ets jove i necessites alguna cosa amb que sentir-te identificat. Mica en mica aquella idea es va anar deformant. Tan dins del meu cap com en el cap del senyor Manson que em suposo que, sense voler deixar d'innovar, va haver de sacrificar al antichrist per fer coses noves i no aburrir als fans. Com passa amb molts grups, els principis sempre són lo millor. Poc a poc la imatge va anar canviant, i les meves hormones alterades i idees nihilistes, sense deixar mai de desaparèixer, es van nar posant al seu lloc... Jo vaig seguir el meu camí, així com l'amic Marilyn va seguir el seu.

Tot i que no deixarà mai de ser ell, tal com un capellà no deixa mai de ser capellà, la cosa ja no és com era abans, com una història d'amor que s'ha anat refredant i ha perdut l'encant del principi.

Demà passat surt a la venta el nou treball de Marilyn Manson. Ja sigui per tradicionalisme, o simplement perque mai ha deixat d'encantar-me la seva imatge i la presentació dels seus cd's, jo me'l aniré a comprar. És l'únic cd que compro original, l'únic. Ni tansols amb The Cure, de qui sóc gran admiradora, ho faig. Però... Marilyn Manson sempre serà Marilyn Manson.

El meu referent de joventut, el meu company deprimit d'històries rares de quan era jove. Així doncs, m'he converitit en un ex-fan, sense deixar de tenir-lo sempre present. La decadència que ha patit és evident, però malgrat això, malgrat els seus últims treballs no tenir el nivell del inicis, sempre té aquell punt que fa que en algun moment, en alguna cançó, en alguna frase, se'm posin els pèls de punta. Igual que quan tenia 17 anys.

Aquí us deixo Deformography del 1997.
Que l'antichrist tingui pietat de la seva ànima. Amén.

when you wish upon a star
don't let yourself fall, fall in too hard
I fell into you, now I'm on my back
an insect decaying in your little trap
I squirm into you, now I'm in your gut
I fell into you, now I'm in a rut
"i lift you up like the sweetest angel,
i'll tear you down like a whore.
i will bury your god in my warm spit,
you'll be deformed in your porn"
rock star, yeah (you're such a dirty, dirty)
rock star, yeah (dirty, dirty, dirty)
you eat up my heart and all the little parts
your star is so sharp
it leaves me jagged holes
I make myself sick just to poison you
if I can't have you then no one will
(chorus)
you are the one i want and what i want is so unreal
i'm such a dirty Rock star yeah...
(i am the one you want and the one you want is so unreal)