Probabilitats de que un ateu cregui en déu

Vist a http://www.nopuedocreer.com/noticias/

I N T E R N E T

No em puc imaginar un dia sense twittejar. Ni tampoc una nit sense veure un capitol de Lost, Dexter, o la serie que toqui. No m'imagino com seria haver de pagar per tota la música que escolto. No sé com me'n enteraria de les novetats musicals, o de les últimes històries que passen per aquets móns. No sé com em comunicaria sense el mail o el messenger. No sabria com fer sortir al exterior les coses que m'agraden sense aquest blog. Tampoc com ocuparia el meu temps sense el youtube. Com alimentaria la meva base de dades mental sense trobar grups nous amb el Last.fm? On hauria d'anar per veure tantes fotos com vulgui com faig amb Flickr?
I abans vivíem sense això? Casi que ni ho recordo, com es feia??? Que collons feiem??

El contingut de l'ipod d'una adolescent

Vist a Microsiervos

Les Martens trepitjen la neu ; )

L'efecte nadal

Em paro a pensar i me'n adono que el nadal dona més disgustos que una altra cosa. Hi ha dos tipus d'efecte quan arriba: Els que no els hi agrada i els que els hi fa ilusió. Jo estic una mica pel mig, al principi em cago en tot i penso, buff quin pal.. I després quan hi estàs posat, doncs mira fa gràcia. Però de fet, per què serveix el nadal? Doncs molt fàcil. Per gastar calers. I és que aquets dies he patit l'efecte nadal com cada any, sense poder fer res per evitar-ho. Vas a voltar i et fots de mala llet perque hi ha gent i gent i gent i més gent, tot un malson per una sociopàta com jo. Però de fet, tota aquella gent són allà pel mateix que jo, per gastar calers. L'efecte nadal ens afecta a tots, tots abduits, obsessionats per gastar els calers. Passejant per l'illa diagonal vaig patir molt l'efecte, perque en aquella illa hi ha colocades, una darrera l'altra, aquell tipus de botigues en les que entres i t'agrada absolutament TOT. Vaig entrar en una i quan estava ja sotmesa a les ones del efecte nadal em va venir un dependent força gai i convincent oferint-me una cistelleta perque l'anés omplint. Això ja és el colmo perque és com tenir un instint psicòpata i que algú et vingui i et doni una destral. Nefast. Però oh, quina gràcia i quina ilusió el moment d'obrir els regalets, de rebre'ls... Sembla com si tot tingués sentit en aquell moment. Penso que és la petita satisfacció del nadal. Perque el menjar, molt bé quan te'l estàs fotent, però vinga a menjar i menjar un dia darrera un altre, fins que n'acabes fins els collons i et mores per un ou ferrat amb patates, això no pot ser bo de cap manera. Mentres ens recuperem de les endrapades i pensem en tot això... Ens anirem preparant per un efecte encara més devastador que el nadal: les rebaixes.

Composició

Mylo - Drop the pressure

The Kooks - Ooh La

A vegades sentim parlar d'un grup i sense que es tracti d'una qüestió personal ens mostrem indiferents al escoltar-los, o simplement passem de fer-ho. Sabem que allà estan i que potser ens molaria, fins que arriba el dia que ens decidim a fer el pas de veure què tal.
Això mateix m'ha passat amb els The Kooks, grup que sabia que existia, que havíen tocat al fatídic Summercase d'aquest any al que no vaig assistir, i que estaven ben considerats en el rollo indie alternatiu. Fins fa ben poc no va arribar el meu instant de la revelació, el moment de "veure el què" amb els The Kooks.
I quin gran grup... Cançons gens pretensioses, fetes moltes vegades només amb 3 acords de guitarra simples, que sonen en perfecta harmonia. Un grup dels que semblen fer les cançons tal com els surten, i amb aquesta fórmula, els surten molt bé.
Enganxós, adictiu el seu "Ooh La", video que teniu aquí sota penjat.
La gran sorpresa del video i que ha fet que definitivament m'enamorés dels Kooks, és que hi aparegui el cementiri de Pere Lachaise de Paris, gran detall.
L'últim cd és d'aquest any, ja passat, 2008. Surt amb justícia a les infinites llistes de mejores cd's del año que corren per les webs últimament. Aquestes llistes m'han decepcionat força, doncs m'he baixat molts grups dels que en parlen molt i molt bé i després els escolto i no m'entren. The Kooks són l'excepció. Brillants per sí mateixos, tot un plaer de conèixer, escoltar-los i gaudir-los.

In their eyes is the place that you finally discovered
That you love it here, you've got to stay
On the bottom of the rock, an island
On which you find you love it when you twitch
You feel that itch in you pettycoat
Your pretty pretty pettycoat

Then you smiled, he got wild
You didn't understand that there's money to be made
Beauty is a card that must get played
By organisation

And ooh la, she was such a good girl to me
And ooh la, the world just chewed her up, and spat her out
And ooh la, she was such a good girl to me
And ooh la, the world just chewed her up, and spat her out

The world can be a very big place
So be yourself don't get out of place
Love your man and love him twice
Go to Hollywood and pay the price
Oh go to Hollywood

And don't be a star, it's such a drag
Take care of yourself, don't begin to lag
It's a hard life to live, so live it well
I'll be your friend and not in pretend
I know you girl
In all situations

And ooh la, she was such a good girl to me
And ooh la, the world just chewed her up, and spat her out
And ooh la, she was such a good girl to me
And ooh la, the world just chewed her up, and spat her out

Pretty pretty pretty pretty pretty pretty pretty pretty pretty
Pretty pretty pretty pretty pretty pretty pretty pettycoat
Pretty pretty pretty pretty pretty pretty pretty pretty pretty
Pretty pretty pretty pretty pretty pretty pretty pettycoat
In all situations

And ooh la, she was such a good girl to me
And ooh la, the world just chewed her up, and spat her out
And ooh la, she was such a good girl to me
And ooh la, the world just chewed her up, and spat her out