dimarts, 30 de desembre del 2008

Garfield

diumenge, 28 de desembre del 2008

Paisatge 2 - Croissants voladors

Paisatge

dimarts, 23 de desembre del 2008

Goooooooooogle



Sóc una persona força rancia quan es tracta de canviar hàbits, però a vegades un canvi d'hàbits és el que et pot fer veure la llum.
Aquest fantàstic canvi d'hàbits té un nom i és GOOGLE READER. Una "nova" (nova relativament) manera d'entendre l'internet i de llegir-lo, de veure-hi més enllà, d'aprofitar el progrés de la tècnica.
Allà dins pots subscriure't a les webs que et molen i un cop fet només cal entrar-hi i nar llegint, nar veient, nar explorant... La millor manera d'estar distret, informat i satisfet de les estones que molts passem acompanyats del nostre "nou" amic internet. Eines de tota mena per organitzar les subscripcions, compartir-les i un llarg etcètera.
Google, google reader, google maps,... google google google, el nostre heroi, el putu amo! M'acostumen a fer ràbia les potencies dominants (per exemple microsoft, timofónica o el mismíssim internet explorer) però en aquest cas, google domina i estic encantada amb el seu domini.
No sóc usuaria del gmail, pel motiu que he dit al començament sobre ser rancia als canvis. Un canvi d'adreça de correu no entra encara dins la meva mentalitat tancada (i fins fa poc, cega). Però tot arribarà... tot arribarà.
Si sou usuaris d'internet explorer directament us diré que l'envieu a la puta merda i us passeu a mozilla, i si no us acava de convéncer, doncs cap al google chrome! Un navegador d'allò més simple, ràpid i eficaç si teniu per costum entrar casi sempre a les mateixes webs. Pantalla d'inici, pam... les vostres webs, amb un sol click, cap dins. Res de favoritos!
Ara... això si que us ho dic, millor el mozilla... Suposo que google li falta una mica de camí per arribar al seu nivell. Però bueeeno, li perdonem al gran senyor google no tenir el navegador perfecte, ningú ho és!
Ja us dic, fins fa relativament poc encara era de emules (a la merda també, visca els torrents!), explorers i desgràciadament encara sóc de hotmail, però els camins del internet són inescrutables...
Com diria aquell paio que sortia al final de Dinamita: Reflexione'm-hi sis plau, reflexione'm-hi.

El retorn de Prodigy - Invaders must die

Mai he estat especialment seguidora dels Prodigy, exceptuant quan van treure el Fat of the land. Van ser els meus inicis en el món de l'electrònica, on crec que jo i molts d'altres vam quedar impactats per aquell cd amb el cranc a la portada. Però a part del Smach my bitch up i algunes altres, mai han tingut més trascendència per mi. Potser està malament que ho digui jo, fidel seguidora de Marilyn Manson i altres grups de metal xungu, però per mi Prodigy sempre han tingut aquella agressivitat que no m'acaba de convéncer i que ha fet que grups com Daft Punk o The Chemical Brothers siguin per mi els pilars de l'electrònica, no pas ells.
De totes maneres Prodigy han tornat, i no cal ser un gran entès en la matèria per veure que "Invaders must die" no és pas la cançó contundent i agressiva que dels Prodigy esperàvem. Potser per això m'agrada.
El tiu sembrant formigues prodigianes i el ritmillo trobo que tenen el seu rollo :)
A veure que us sembla!




diumenge, 21 de desembre del 2008

Sushi pillows

Coixins inspirats en el sushi, son maquíssims, oi? Valen de 30 a 40 euros, depenent del model... Jo em quedo amb el d'arròs amb salmó! El més autèntic! ; )

divendres, 19 de desembre del 2008

Cyanide & Happiness

Vist a http://www.collegehumor.com

dimarts, 16 de desembre del 2008

Top ten de declaracions de Marilyn Manson


N'hi ha moltíssimes, frases i més frases, entrevistes i més entrevistes. Aquí n'he triat deu que he pensat que poden ser bones pels poc posats en la matèria o poc aficionats al tema.
Totes són de la bona època. L'època que tot bon fanàtic del senyor Manson crec que enyora. L'època del Anticrist, que va néixer però que no sé on ha nat a parar... penso que ha mort, perque les coses que són tan genials no duren i amb el temps s'acaben espatllant.
Bé, espero que us agradin!
1.- Mi primera actuación en un escenario fué representando a Jesús en una obra del colegio cuando tenia seis o siete años. Llevaba una toalla amarrada a la cintura, pero no llevaba calzoncillos debajo. Unos chicos mayores me quitaron la toalla, una de esas clásicas pesadillas en las que apareces completamente desnudo delante de tus compañeros de clase. Esa fué mi primera experiencia traumática a causa del cristianismo.

2.- Me pongo furioso cuando la gente dice que matamos a perros. Yo tengo un perro ¿por qué querría matar a un perro? Me gustan los perros. Me gusta la naturaleza. Una serpiente no pide perdón, una ardilla no esta buscando la salvación.

3.-No me gusta el hecho que la música sin esfuerzo real tenga éxito hoy en día. Estoy deseando que llegue el día en que contemos de nuevo con grandes compositores como Kurt Cobain. Creo que es muy triste que una canción de Britney Spears sea mejor que una cancion de Limp Bizkit.

4.-Soy tan irreal, tan falso, que eso me hace real. Incluso el nombre es falso. Marilyn no era el nombre real de Marilyn Monroe, Charles Manson era un nombre adoptado. Todo lo que hago es una actuación. ¿Qué no lo es? ¿Qué hay en la vida que no sea una actuación?

5.- Un tipo de New Jersey nos dijo que no podíamos tocar porque no éramos el grupo adecuado para la comunidad local y que si no nos gustaba que lo demandásemos. Asi que lo hicimos, y ganamos.

6.- Hace poco, estaba sentado a caballo sobre los monitores en un concierto cuando una de las chicas del frente me metió el dedo en el culo. Como era realmente fea, fingí que era la chica de detrás de ella.

7.- La prensa sensacionalista británica dijo que vomito sobre el público, que torturo a los animales en el escenario y que fumo mierda humana. Nunca he hecho ninguna de las 3 cosas.

8.- Sea monkeys son como pequeñas pulgas que viven en el mar, las puedes sacar del agua y secarlas en polvo blanco. Las puedes dejar durante años, pero cuando entran en contacto con la humedad comienzan a vivir de nuevo.
Billy Corgan (el dels Smashing Pumpkins jaja) pensó que era cocaína y lo esnifó. Va a tener pequeñas pulgas en los conductos nasales durante dos años, mea pequeñas gambas!

9.- Odio la Navidad. Me gustaría ir por ahí reemplzando todos los niños Jesús que me encontrase por un jamón cocido.

10.- Todo es una mentira, solo tienes que decidir que mentira te gusta más.

diumenge, 14 de desembre del 2008

Scratch massive - Shining in my vein

Oh christmas tree, oh christmas tree


dimecres, 10 de desembre del 2008

Quins collons

Mireu que m'han enviat avui els amics de Youtube:

Your video "Passejant per Blanes" has been identified by YouTube's Content Identification program as containing copyrighted content which UMG claims is theirs.
Your video "Passejant per Blanes" is still available because UMG does not object to this content appearing on YouTube at this time. As long as UMG has a claim on your video, they will receive public statistics about your video, such as number of views. Viewers may also see advertising on your video's page.
Claim Details:

Copyright owner: UMG
Content claimed: Some or all of the audio content
Allow this content to remain on YouTube. Place advertisements on this video's watch page.

Bla bla bla...

Resumint. Em deixen tenir el putu video (video casero que vaig fer amb la meva càmara de fotos digital) penjat amb la cançó dels REM de fons que els hi pertany, a canvi de deixar que ells pengin publicitat a la web i rebre estadístiques de la gent que veu aquell video. WTF?????
En què quedem? Hi ha o no hi ha el putu copyright? Ah si si, el copyright és meu però "bueeeeno vaaaaa... et deixem tenir la cançoneta" a canvi de fotre anuncis per qui vulgui escoltar-la!
Quanta escòria.
He sentit per la tele (per un dia que la miro i el que he de sentir....) que els de l'SGAE ara volen fer pagar per poder tocar pels carrers a les festes de moros i cristians! Que serà el següent? Fer pagar al Barça per fer sonar l'himne al camp? Per què és seu l'himne o és de l'SGAE?
Crec que se'ls hi envà la castanya a aquets autoanomenats "autors", i a la mateixa velocitat que se'ls hi envà la castanya els marxa el tema de les mans.
Sincerament, que els hi donin pel sac per voler fer-se rics a costelles dels altres.

dimarts, 9 de desembre del 2008

Come a little closer

dilluns, 8 de desembre del 2008

Relax

Walking the streets of Sitges

dissabte, 6 de desembre del 2008

Cycle - Like a good girl