divendres, 28 de novembre del 2008

El top ten dels millors cementiris

Després de les reclamaciones en massa rebudes per la poca activitat al meu blog últimament (una), decideixo reaparéixer. No vull que això es converteixi en un top ten constant, però no se'm ha acudit millor manera de tocar un tema que sempre m'ha resultat absolutament fascinant com són els cementiris. Modesta opinió la meva, però aquí teniu els cementiris que més m'han cridat l'atenció, al llarg del meu vagatge pel món de les ciutats dels morts. Espero que us agradi.


1.- Cimetière du Pere Lachaise
Un dels molts cementiris de la ciutat de Paris, pel qual jo sento especial predilecció. És visitat per milers de persones al llarg de l’any per la gran quantitat de personatges cèlebres que hi ha enterrats. Entre el seus camins plens d’encant podem trobar a Moliere, Oscar Wilde, Maria Callas (que reposa al columbari), Louise Gay-lussac (el de la teoria dels gasos), Marcel Proust, Frederic Chopin i la polèmica tomba de Jim Morrison, on la gent va a montar-se les seves farres motiu pel qual s’ha volgut traslladar la tomba per evitar-se incidents com a conseqüència de l’alcohol i les drogues que es consumiexen allà en honor al cantant o en honor a JB, qui sap.

La tomba d’Oscar Wilde també té les seves peculiaritats, a part de ser espectacular per la forma, el pobre Oscar mai s’hagués imaginat en vida que la gent aniria a la seva tomba i deixaria impresos llabis a modo de petons. Centenars de gent han anat allà s’han pintat els morros i han deixat la seva marca a la tomba. Per què? Doncs no se sap, suposo que en una mena d’homenatge post-mortem al autor, algú potser algun dia venia borratxo de la farra a la tomba del veí Morrison i li va donar per fer-ho, desde llavors són infinitat els petons que té Wilde a la tomba.

2.- Highgate Cemetery (Londres)
Molt curiós, Dividit en dues seccions, l’est i l’oest. Res a veure entre elles.
La part Oest va tenir problemes durant el segle XIX, donat que no existia legislació sobre les tombes, molta gent no podia mantenir-les i quedaven abandonades. Animals salvatges desenterraven els morts, fet que va provocar que aquell cementiri agafés una fama molt sinistre, la gent de llavors creien en la resurrecció i pensaven que els morts s’aixecaben de les tombes per si sols.
La part Est a diferència de la Oest està molt més cuidada. Es va començar a posar de “moda” per enterrar gent de classe alta, i inclús algun personatge cèlebre com Karl Marx. Primerament va ser enterrat a la part Oest, però una associació de comunistes britànics va decidir traslladar el cos a l’altra part, en una tomba espectacular, amb un bust seu de dimensions exagerades.
http://es.youtube.com/watch?v=7STB6q_lz8E aquet video val molt la pena perque es veu com el lloc ha cambiat amb el temps, cap a millor.

3.- Cementiri de Montjuïc

No pot faltar. Uns dels més macos i més propers. Va ser ignagurat el 1883, i sorprèn no només pel tamany sinó també per l’estructura, seguint la muntanya, com si en ella s’haguessin plantat llavors de morts, i haguéssin sortit com bolets. De visita obligada, penso que és un crim no anar-hi, amb lo a prop que el tenim, i tot el que artísticamente ens pot oferir.


4.- Cementiri General de Reus
El mateix penso del cementiri de Reus, una ciutat no molt gran però que té un cementiri amb una gran varietat d’estils de panteons i figures. Estils clàssics, neogòtics, i modernistes (como no sent Reus). Moltes figures, simbols, moltes joies amagades.

5.- Cementiri de Normandia
Una imatge val més que mil paraules, i veure la imatge estant allà ha de ser espectacular. Milers de tombes de militars morts, en perfecta simetria i harmonia.

6.- Cementerio de la Recoleta
A Buenos Aires, molt artístic. Té centenars de figures d’àngels, tot molt senyorial. Preciós.

7.- Green Wood cemetery (New York)
Serviu-vos vosaltres mateixos, tenen web amb visita virtual inclosa. A falta de pan... ja se sap! http://www.green-wood.com/

8.- Cementerio de la Almudena
Madrid, un dels més grans d’Europa! 120 hectàrees.

9.- Cimetière du Montmartre

Un mosaic perfecte de tombes seguint la muntanya, com Montjuïc. Qui trobareu? Doncs per exemple el senyor Amper (físic, qui va donar nom als ampers), Degas, Alexandre Dumas, Focault (del pèndol de Focault, claro), i més i més gent morta famosa.



10.- El cementiri més gran del Món
Segons el llibre Guiness està a Hamburg, es diu Ohlsdorf i té 400 hectàrees de terreny, 982.000 tombes i 400.000 crematoris, tela.
Però... Alguns diuen que no és pas el més gran, que el més gran és el de Najaf, a Iraq, amb 5 milions de morts, o Auschwitz on van morir 1.600.000 persones. Clar, amb aquets altres dos exemples, queda més bé dir que el més gran és a Hamburg i deixar-se estar de llocs tràgics de cara a la galeria.

dimecres, 19 de novembre del 2008

Ivan Ferreiro - NYC



Hace hablar a mis vecinas
mientras dobla sus esquinas,
entre artistas y figuras
va pasando el rato.

Estuvimos allí
sólo un instante más
y llegamos hasta aquí.

Duérmete mi niña-luz,
escóndete de la noche,
deja el más allá
y zambúllete en el mar
de la tranquilidad.

Sal, por la ventana
de tu habitación,
vuela hasta Nueva York.

Estuvimos allí
sólo un instante,
y llegamos hasta aquí.

Contando una historia más,
escondidos de las sombras,
vivir y olvidar a la vez
son dos rutinas.

Duérmete mi niña-luz,
escóndete de la noche,
deja el más allá
y zambúllete en el mar
de la tranquilidad.

Sal, por la ventana
de tu habitación,
vuela hasta Nueva York,
vuela hasta Nueva York.

Estuvimos allí
sólo un instante,
sólo un instante,
sólo un instante,
sólo un instante,
sólo un instante más.

dimarts, 18 de novembre del 2008

Top ten de coses que faria si tingués calers


1.- Anar a tots els concerts habidos y por haber. Començant per Digitalism al desembre a Razzmamtazz o a Fachadolid a veure Depeche Mode quan vinguin si és que venen... Summercase, i festivals varios d'aquets que et fan pagar les ganes.


2.- Comprar-me una casa, amb jardí i piscina per gastar aigua a tort i a dret, com fan els rics, si senyor.


3.- Tenir sis gats i potser un gos, ben mantinguts. El gos de raça, dels cars.. i algun que altre dels sis gats, persa.


4.- Tenir tots els models de Dr. Martens. Les blaves, negres, granates i alguna de les horteres que també volten pel mercat freak.


5.- Tenir un apple i donar pel sac a windows.


6.- Anar a Paris a visitar el cementiri de Pere Lachaise.


7.- Tenir tot de parides relacionades amb la Hello Kitty. Hello's kitty's de tots els tamanys, vestidets varios, la torradora, l'exprimidora de taronges, bolis, llapis, rellotges, samarretes, pijames,...


8.- Donaria una part dels meus calers (no gaires) a Greenpeace, per poder-me banyar a la meva fantàstica piscina amb la consciència tranquila i dormir millor a les nits.


9.- Cambiar de personalitat i tornar-me una puta sonada al més pur estil Michael Jackson.


10.- I finalment, per si no havia quedat prou clar... malgastar malgastar i malgastar! Si!!!


diumenge, 16 de novembre del 2008

The Fall

Fa només qüestió de dies en el top ten de pelis que vai penjar us parlava de The Fall tot dient que mai l'havia vista estrenar-se al cine. Doncs bueno, no sé si per simple casualitat, coses de Murphy o vés a saber per què, però The Fall ja és al cine. Hi he anat de seguida que ho he sabut a veure-la altre cop.
Premi a la millor película del Festival de Sitges del 2007. Esplèndida, plena de detalls insòlits, una història que desborda sensibilitat per tots cantons. El que més crida l'atenció i crec que el més maco de la peli són els colors, els paisatges i els ambients...
Tan ens trobem en l'ambient de l'hospital més aviat gris, on tenim els dos protagonistes ingressats (una nena i un noi), com per contra ens podem trobar en mig d'un conte èpic, ple de colors i de llum i amb històries fantasioses.
Els salts entre vida real i conte són genials, quadren a la perfecció i en cap moment et deixen perdut. Tot i ser dins un conte, saps que no hi ets, però et creus el conte. I el mateix passa a la inversa, com a la nena, que quan es troba a l'hospital està desitjant que segueixin explicant aquella història...
Els personatges reals, sobretot la nena, captiven desde el primer moment, desde la primera frase. Els del conte són tots molt pintorescos. Un bandoler espanyol, un indi (de la India), un esclau negre, un expert en explosius rus, un indígena, que segons sembla guarda ocells a la panxa perque no els facin mal, i el mismíssim Charles Darwin, com a cervell intel.ligent del grup.
Amb un transfons molt trist, la peli no ens deixa ni molts menys indiferents. Dins de la tristesa de la història no m'atreviria a dir que The Fall sigui ni molt menys un drama, simplement penso que a vegades les històries tristes són aquelles que ens desperten la sensibilitat que tenim a dins adormida, que de tan en tan ja va bé que ens remoguin una mica els sentiments, no creieu?


dilluns, 10 de novembre del 2008

Funeral Director

Vist a www.cartoonstock.com

diumenge, 9 de novembre del 2008

Underworld - King of snake

Això és per embogir!!!!!!!

dimecres, 5 de novembre del 2008

Bloc Party - Flux

Sé que això de penjar el video i la lletra d'una cançó és un recurs fàcil per omplir el bloc (party, moment lúcid) però a vegades quan escolto una cançó que em mola molt és com si alguna força interior-espiritual-emocional m'empenyés a fer-ho. 
També he de dir que aquesta cançó té el seu temps, si... però és que trobo que mola taaaaant.. Si us fixeu es troba a la vostra dreta a la casella de "My top tracks" en segon lloc, 68 times escoltada, que segurament en són moltes més. Això del last fm és genial, us ho havia dit? Tens les teves estadístiques del que escoltes, per setmanes, per mesos, per temps que fa que estàs registrat. És com si t'analitzéssin els teus passos, com si veiéssis el teu interior musical per on tira, que fa, per on va... Per no dir de la maravella d'emisora on et reprodueix cançons aleatòriament en funció del grup que li introdueixes, et posa els que són del pal. Genial manera de descobrir grups nous... Ah! i cada cop que escoltes un grup i entres a la seva pàgina et diu qui són, d'on son, que fan i alguna que altra historieta curiosa del que estiguis escoltant en aquell moment. Fantàstic. 
Sincerament el meu bloc sense last fm trobo que estaria molt més enpobrit, i com que penso això em permeto el luxe de penjar entrades com aquesta, amb el video i la lletra i ale... sin más. 
Reconec que el video de Flux és la cosa més cutre que potser mai s'ha fet. Seria una mena d'híbridació entre Intergalactic dels Beastie boys en dolent, amb reminiscències dels Power rangers (us en recordeu?). Crec que Bloc party en són conscients, no crec que diguin "Wow quin video més guapo", simplement crec que mira, s'ho van passar bé els que el van fer i prou. Mai em canso d'escoltar Flux, tot i que no acostumo a veure el video, però per cutre/curiós aquí el teniu. 



If your right hand is causing you pain
Cut it off, cut it off
If your colours have started to run
Let them all run, run away from you

There is lightning in this room
Above our heads, waiting to strike
I'm a thinker not a talker
Put your faith, your faith in God

We were hoping for some romance
All we found was more despair
We must talk about our problems
We are in a state of flux

I'd kill for an adventure
Just you and I, in the Curzon Bar
Dancing till we knew
So all that we've learnt disappears

When you shouted at me
I saw my father in the second grade
Concerned and kind
Yet unable to reach me

We were hoping for some romance
All we found was more despair
We must talk about our problems
We are in a state of flux

dimarts, 4 de novembre del 2008

Drive


A veure va, nem a ser sincers per una vegada. Us faré una pregunta i heu de respondre sense pensar:

Qui és la persona dels que coneixeu que condueix millor?

3,2,1... La resposta que tots heu pensat és la mateixa: JO! I no em refereixo a JO, de mi, del humil subjecte que està escribint aquest post, sinó al vostre JO, al JO intern, el vostre ego, al "myself" dels anglesos. TOTHOM creu que és la persona que millor condueix del món, i encara diré més! Pensen que els altres no només no ho fan bé sinó que ho fan com el putu cul.

I això per què??

És un curiós fenòmen del que val la pena pensar (o no) si teniu poca feina o esteu aburrits, o simplement pensar-hi tot conduïnt per desviar l'atenció de pensaments com els que ara us vaig a descriure.

La suceptibilitat front a estímuls externs que ens desagraden s'accentua mentres estem al volant del nostre cotxe. És a dir, si tenim davant el típic jaio que va a dos per hora, en aquell moment, en aquell precís instant, lo únic en que pensa la nostra ment és: Quina merda no tenir una apisonadora d'aquelles d'asfaltar carreteres per aplastar al putu jaio i que em deixi fer el meu camí, al meu putu ritme i em deixi arribar a casa ja!

El lentorros sense motiu, els empanats, els que s'entretenen a posar intermitents a totes les putes rotondes (Incís: fins i tot, i això em fa especialment ràbia, quan agafen la rotonda que el posen a l'esquerraaa, simplement com per dir "Ei que AGAFO la rotonda, perque després ni van a la esquerra ni polles! i dius... per què? collons! Notes!)Ehem, per on anava? ... els que frenen a cada segon com si tinguéssin por d'atropellar tots i cadascun dels microorganismes del terra, o els que no passen un ceda el paso fins que no veuen absolutament ningú a 20 km lluny.. Tots aquets, ni diré de la categoria E (d'empanats, moment lúcid) augmenten la violència interna de qui té la puta mala sort d'estar darrera seu a límits que ni el mateix Charles Manson va arribar a tenir en els seus millors temps.

Però de categories de gent que et pot arribar a treure de polleguera i fer-te tornar un putu psicòpata en potència en són moltes. Exemple clar. Categoria PQ: El putu quillo. Si... aquell que el veus venir de tres hores lluny, amb el seu putu cotxe tuneao, BMW, Leon o... aquells que van amb la merda de Hyundai coupé que dius... ande vas amb la puta merda cotxe aquesta pensant-te que ets Déu? I no és que Déu anés amb un Hyundai o ni tansols un BMW però... Aquesta mena de gent que tenen tanta pressa, sembla que la pressa la tinguin per acabar amb una caixa de pi sortint del putu cotxe tuneao con las patas pa lante. Se't enganxen al cul i te'ls posen per corbata així, per que si... perque volen morir i no saben com. Pos recoi! que m'ho diguin a mi i us asseguro que els ajudo a cumplir la seva voluntat com ells vulguin! Però que no em toquin els collons perque no tinc perque cagar-me en tots els putus sants ni posar-me agressiva simplement perque ells no sàpiguen nar pel món amb una mica de cervell!

Voleu que us digui el que se'ls hauria de fer?? ... pos no cal perque el gran David Lynch ho va saber fer molt bé a Carretera perdida, gràcies senyor Lynch! Gràcies!

Bueno, després ja entrem en temes com el putu cabron amb sort que et fot el parquing que portes 3 hores buscant davant dels teus putus nassos, o la típica mama histèrica que porta el nen al cole amb el 4x4 que li va tres talles grans i et crida perque estàs al mig (quan no veu que al mig hi és ella), o el gran colectiu de Tamagochis, perills públics número 1 (més que res perque poder circular sense carnet em sembla de per si una bestiesa), o les motos que si no estan eganxades a l'esquerra del teu cul per adelantar-te no estan contentes, o els tractors, excavadores, vehículos especiales de 50 metres de llarg (molt comuns a la Nacional 240 de Valls a Tarragona, no em féu dir perquè), els basureros a les 8 del matí quan més pressa tens... o bueno... no acabaríem mai.

L'stock és força variat. Costa a vegades no posar-se agressiu amb semejante fauna. Estaria bé tenir el transportador d'Star Trek o el canvi de lloc instantani del Son Goku... Mentrestant... si ens foten negre tota aquesta sèrie de coses... bàsicament ENS FOTEM!

Després d'això em sento una mica més pacífica, cosa que desapareixerà automàticament demà quan agafi el cotxe per nar a treballar i em trobi: els basureros, 3 de la Categoria E i 4 de la PQ, una excavadora, i ja de pas, un empanat a un ceda.
Apa, salut i mantingeu la calma... si podeu!
Foto: Gondry's car from The science of sleep :)