dimecres, 30 d’abril del 2008
En Llàntiaman
En Boi, el Tòxic noi
dilluns, 28 d’abril del 2008
The Chemical Brothers - Do it again
Aquest video el vaig fer al Summercase de l'any passat, a falta d'idees per penjar al blog, reutilitzo l'únic video que he penjat a la meva vida al youtube del millor concert de la meva vida!
Enjoy it!
dilluns, 21 d’abril del 2008
Eternal sunshine of the spotless mind
Rebobine por favor senyor Gondry i torni a deleitar-nos amb pelis com la Ciéncia del sueño, sis plau!
Després d'haver vist Olvídate de mi em declaro oficialment fan de Michel Gondry (i no Michael, com diu molta gent, entre ells un matat que vaig tenir darrera meu al cine veient Rebobine por favor, que semblava que s'havia colat de sala i anava a veure Casi 300).
Olvídate de mi està tan ben feta que no se com s'ha pogut fer. Comença com qui no vol la cosa, de manera normal i més aviat modesta, pero mica en mica va entrant dins del espiral del argument de manera que després ja no en pots sortir fins a arribar al final. No és del tot complicat lligar caps durant la peli si et fiques dins d'ella, però tot i així, és impossible deixar-la a mitges.
Si no existís la Ciéncia del sueño, Olvídate de mi seria la nineta dels meus ulls mirant a Gondry,però sentint-ho molt per Joel i Clementine, Stephanie i Stephane guanyen en el top ten. Per descomptat, Rebobine por favor les segueix, però dèbilment, amb menys força, casi casi sense atrapar-les.
dijous, 17 d’abril del 2008
Science of sleep - Stephane TV
Hi, and welcome back to another episode of "Télévision Educative". Tonight, I'll show you how dreams are prepared. People think it's a very simple and easy process but it's a bit more complicated than that. As you can see, a very delicate combination of complex ingredients is the key. First, we put in some random thoughts. And then, we add a little bit of reminiscences of the day... mixed with some memories from the past. That's for two people. Love, friendships, relationships... and all those "ships", together with songs you heard during the day, things you saw, and also, uh... personal... Okay, I think it's one. There it goes. Yes! Yes. Ok, we have to run... I'm talking quietly to not wake myself up.
dilluns, 14 d’abril del 2008
Michel Gondry
El Michel Gondry és un crack. És l'autor de mooolts videoclips (en trobareu la llista sencera a la wikipedia) que al veure'ls dius de manera rotunda: "com mola". Star guitar dels Chemical Brothers o Around the world dels Daft Punk. Crec que amb això ja ho dic tot.
Però monsieur Gondry no només fa videoclips, també fa pelis. Cine d'autor, és a dir, jo m'ho guiso, jo m'ho menjo. I tot s'ha de dir, ho fa molt bé.
La ciéncia del sueño, una de les seves pelis, per mi de les millor pelis que he vist i que s'han fet mai. És una peli totalment delirant, on no saps on ets, si dins la ment i els somnis del protagonista, al món real, o simplement dins d'una peli d'allò més freak. Absolutament recomanable per tots aquells que esteu farts de pelis, majoritariament de Hollywood, que abans de veure-les ja sabeu com comencen i el que és pitjor, com acaben.
Bé, tot això per dir que als cines trobareu la última del senyor Gondry, Rebobine por favor, que vai tenir el plaer de veure l'altre dia. A veure lo que dura, voto perque el cap de setmana que ve ja només la fan en sessió matinal els diumenges, una veritable llàstima.
Resumint moltíssim l'argument. Va de dos tius que es dediquen a fer pelis "suecadas" perquè no se'n vagi a la merda un videoclub d'un avi apassionat del jazz d'allò més entranyable.
Sembla molt pocasolta tot plegat i en realitat, ho és. Però aquí està la gràcia de la peli. Aneu-la a veure... i... ENDAVANT AMB EL CINE D'AUTOR!
http://es.wikipedia.org/wiki/Michel_Gondry
http://www.michelgondry.com/
http://www.youtube.com/watch?v=Ws_R_GxZX2o
http://www.youtube.com/watch?v=nPBmXEO3yUU
dimecres, 9 d’abril del 2008
Dorian
Dorian. Un grup que no entén tothom, inclús que per escoltar-lo et pot fer semblar freaky. M'encanta.
Però oh, resulta que tinc com un gafisme raro amb el grup. Com una maledicció que envolta cada pas que faig per apropar-me a un concert.
Primera part: Bikini.
Arribar a la Sala Bikini el dia del concert i veure tot de persones a fora. Contentes. Suades. Comenten entre elles lo guai que ha estat. Fiascu total, arribar quan el concert acaba.
Fallo tècnic, imperdonable vist el que m'esperava en el futur...
Segona part: Festival Insomni - Tarragona
Dorian al cartell. Emoció, nervis, ganes de treure'm l'espina de Bikini. Em demano fer festa a la feina, per aconseguir festa aquell dissabte em toca treballar 10 dies seguits (una de les putades varies típiques de quan currava a l'hosteleria). Dies abans, Dorian cau del cartell.
Tercera part: Girona
Concert de Dorian a Girona, en un festival d'aquets poperus. Cau en tan mal lloc i tan mala hora que no hi puc anar, causes logístíques.
L'espina ja no es espina, és un palillu. No! que dic palillu, es un ganivet, un punyal, una catana ja directament.
El dia que els pugui veure serà molt emocionant, serà un d'aquells concerts tan esperats, que quan acaben tens la sensació de mal de coll i vergonya interna per haver cridat massa cantant.
dilluns, 7 d’abril del 2008
Klaxons - Golden Skans
Intentant acabar amb la sequera de postejades al blog aquí deixo el video dels Klaxons amb Golden Skans. Havia de passar, havia d'acabar penjant-la, ho sé, es veia venir. Pels que no la conegueu, recomano escoltar la versió original. Tandeo us entri tan bé com a mi. Jo crec que sobren les paraules... la cançó ja parla per si sola. Brillant.
Light touch my hands in a dream of golden skans from now on... ja va ser una premonició del que resultaria ser per mi aquesta gran obra mestra de la música... Gràcies Klaxons per existir!